Actualitat RSS

Barcelona aposta per la moda sostenible

23 juny, 2014

Col·lecció Into Silver T/H 2014-15 de la firma Del Través.

Una trentena de professionals i dissenyadors del sector de la moda, la majoria dels quals són catalans, s’uneixen per impulsar la promoció i el consum de moda sostenible.

«Un producte de moda sostenible és aquell del qual podem parlar amb orgull de qui l’ha fet, amb què l’ha fet, com de bé et fa sentir utilitzar-lo i com te’n pots desfer quan ja no el necessitis», explica la dissenyadora de la firma Del través, Fiona Capdevila. «No es tracta només del material amb què es fa, sinó també de tot el funcionament de la marca que el dissenya. Per parlar de moda sostenible, els procediments de la firma també ho han de ser. Parlo, per exemple, de la distribució de la producció al llarg de tot l’any per garantir un volum estable de feina als tallers, de minimitzar l’ús dels materials de treball i dels retalls de roba. Però també, de repartir equitativament el valor del treball de cada peça en tots els processos de producció i venda», concreta el creador de la marca Sense Nu, Oriol García.

Tant Capdevila com García són un bon exemple del creixent nombre de dissenyadors que aposten pel disseny sostenible, especialment a la ciutat de Barcelona, i que estan treballant decididament per aconseguir apropar al mercat aquest nou concepte de moda.

Una forma de fer-ho ha estat la creació de l’Associació de Moda Sostenible de Barcelona (AMSB), que agrupa una trentena de marques i professionals. «Units podem fer que la nostra feina tingui més repercussió, organitzar accions de promoció que arribin amb més força a la societat, fer comandes conjuntes de teixits i materials per millorar els marges o anar a fires tots junts per reduir els costos individuals», assegura la presidenta de l’Associació, Virginia Rondeel. Com Capdevila i García, ella té també la seva pròpia marca de roba. Treballa amb la tècnica coneguda com upcycling que consisteix a dissenyar reutilitzant teixits i roba ja existent. Avui, vesteix uns pantalons dissenyats per ella mateixa i fets a partir de dues camises.

«La moda sostenible no és una tendència o una alternativa, és la moda de veritat i ha de romandre per sempre», assegura Rondeel. Després de treballar 21 anys a la indústria, conèixer a fons el seus sistemes de producció i viure dos processos de deslocalització, va decidir donar un gir a la seva trajectòria professional. «Mai podrem competir amb una fàbrica a Bangladesh. Però tampoc ho volem fer. Cal dir, però, que potser la gent té una idea exagerada dels preus de la moda sostenible. Si compares els nostres preus amb preus de marques —no de moda ràpida— som igual de competitius», assegura Rondeel. Li preguntem pel preu dels pantalons que porta avui i respon que es poden adquirir per vuitanta euros.

Valors força

La qualitat, l’artesania, l’exclusivitat i també el disseny són les fortaleses de les marques que s’aixopluguen sota el paraigües de moda sostenible. Volen fer entendre al client final que «si busquen una alternativa a la producció de les gran cadenes de moda», ells estan allà.

«Tenim clar, però, que ningú ens comprarà per ser ‘eco’. Només ens compraran si oferim un bon disseny. Les marques de moda ràpida poden competir en preu i en rapidesa en la incorporació de tendències, nosaltres hem d’oferir disseny a més dels valors sostenibles», explica la presidenta de l’AMSB, que treballa també com a docent a l’Escola d’arts i tècniques de la moda. «És molt important sensibilitzar els joves dissenyadors sobre la importància d’incorporar valors de sostenibilitat en els seus futurs treballs i, també, sobre el potencial de tècniques com l’upcycling. Han de saber que es poden crear patrons sense generar tants retalls o com aprofitar les restes de teixits i què implica el fair trade. Hi ha un món de possibilitats i la nostra responsabilitat com a professors és apropar-los-les», assegura Rondeel.

En aquest sentit, la presidenta de l’AMSB creu que fer pedagogia a futurs creadors i sensibilitzar el mercat han d’anar de la mà. I per això, una de les estratègies principals de l’entitat que presideix és obrir totes les seves activitats al públic en general. El passat mes d’abril ja ho van fer durant una desfilada al Palau Robert de Barcelona.

Units per la sostenibilitat

Coincidint amb el primer aniversari de l’esfondrament de l’edifici Rana Plaza de Bangladesh on van morir més de mil persones que treballaven principalment al sector tèxtil, l’AMSB i desenes d’entitats més, repartides per 50 països del món, van organitzar desfilades i activitats de denúncia d’aquests fets i de promoció de la moda sostenible.

En l’activitat de Barcelona, van participar-hi firmes com GreenLifeStyle, SylviaCalvo Bcn, Carmela Rodriguez, Clara Mallar, CoShop, Ecoology, Humus i moltes altres més, que van comptar amb voluntaris per posar en marxa tota la logística necessària per a la passarel·la que va recórrer els jardins del Palau Robert oberts a tots els ciutadans que volien veure-la. La gran afluència de públic va animar els integrants de l’associació barcelonina a preparar, per finals d’aquest any, una altra posada en escena dels treballs dels dissenyadors que agrupa l’entitat.

«Hem tingut molt suport de les administracions públiques per a les nostres activitats i això també ens permet fer ara una nova acció a la ciutat. Serà previsiblement abans de final d’any i voldríem coincidir amb altres cites de la moda importants que hi ha en el calendari», assegura Rondeel sense poder donar encara més detalls.

L’inici d’un patró?

«Comencem a estar preparats per consumir moda sostenible. El públic ja és conscient que ha de consumir d’una altra manera i que és important saber l’origen de les peces que vesteix, com s’han fet i qui les ha fet. Crec que ha quallat la idea que ser conscients d’això, ens beneficia a tots. Segurament, el sector de l’alimentació ha estat pioner en aquest procés de presa de consciència. Espero que sigui quelcom col·lectiu que influeixi les tendències de consum d’ara en endavant», explica Oriol García. 

Ell, que dissenya exclusivament moda masculina i té el seu showroom a Madrid, confia en aquesta previsió a l’alça per tirar endavant la seva firma: «Si tot va bé, a finals d’any, podria ja comptar amb un espai de venda i taller, a peu de carrer». Explica, també, que ja té en marxa un parell de col·laboracions, alineades amb els valors de la firma, que li permetran «augmentar l’oferta de productes i incorporar, per exemple, jerseis fets amb llana local amb la marca dLana».

Fiona Capdevila coincideix amb l’anàlisi de García i també creu que s’està produint un «despertar col·lectiu en el mercat espanyol». «Tots els dissenyadors i professionals que ens dediquem a aquest sector ens hem esforçat molt i continuem fent-ho perquè això estigui passant. Hi ha altres mercats que ens porten molts anys d’avantatge i allà és normal vestir una samarreta de cotó orgànic. Tan normal com ho és comprar un quilo d’arròs integral biològic! El cert és que cada cop es fa més difícil esquivar la nostra coresponsabilitat mitjançant el procés de compra i oblidar que el sistema que hi ha darrera la moda ràpida no cobreix el cost real del treball i afavoreix l’explotació i la misèria en diverses fases de la cadena de producció», assegura contundent Capdevila.

Des de la firma que lidera Del través, aposta per l’upcycling i la recuperació de tècniques de producció ancestrals. «És una marca amb un ADN 100% sostenible, amb ella experimento per veure si realment és possible que això que anomenem moda sumi cada cop més valors. En aquesta marca em desplego com a creativa a partir d’un univers molt personal i sense trair les bases de la meva sensibilitat», resumeix Capdevila, que també forma part de la firma col·lectiva «made in Purple», un projecte de moda adreçat a apoderar i formar dones.

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]