Actualitat RSS

Barcelona, la «Manchester catalana»

19 març, 2015

Barcelona, ciutat de fàbriques / Editorial Albertí

Indústria de la moda catalana I / III – De la mà de la historiadora Mercè Tatjer, viatgem a una de les ciutats industrials més importants del sud d’Europa de principis del segle XX, Barcelona.

 —–

Actualment, a la ciutat de Barcelona 440.000 persones treballen en el sector industrial i gairebé 2.000.000 en el sector serveis. Representen, respectivament, el 14 i el 60 % de la població ocupada, segons les dades registrades el 2014 per l’Idescat. L’any 1977, però, aquest escenari era completament diferent. La indústria ocupava, llavors, el 45 % dels treballadors a l’àrea de Barcelona ‒els serveis el 42‒ com explica l’investigador de la Universitat de Barcelona, Isaac Marrero Guillamón.

El procés de terciarització de l’economia de la ciutat i, per tant, l’auge del sector serveis, va iniciar-se cap als anys seixanta. Llavors, comencen a reubicar-se les fàbriques als polígons industrials dels municipis adjacents. Llavors, també, es perd el rastre de la «Manchester catalana».

A principis del segle XX, Barcelona era una ciutat de xemeneies i fàbriques. Abastia un mercat en plena transformació on la compra d’articles bàsics per viure passava el relleu, a poc a poc, a la demanda de productes de consum simbòlic, com la moda. Traçar la història d’algunes d’aquestes fàbriques en ple segle XXI, «representa un reconeixement al passat industrial de la ciutat i, també, al caràcter emprenedor del seus ciutadans plenament vigent avui», assegura la historiadora Mercè Tatjer. 

Després de més de trenta anys resseguint les petjades de l’estructura productiva de Barcelona, Tatjer ha publicat el llibre Barcelona, ciutat de fàbriques de l’editorial Albertí. Gràcies a aquest treball, podem conèixer més detalls de la transformació de l’economia barcelonina, que ha passat del potent sector industrial del segle passat a l’hegemònic protagonisme dels serveis.

La recerca de Tatjer està centrada en 100 empreses industrials de la ciutat, classificades en nou sectors diferents. En aquest reportatge, ens fixem en les fàbriques que actualment formarien part del sector de la moda. La historiadora ens proporciona una llista molt llarga. Hi trobem alguns dels noms més emblemàtics de la indústria barcelonina de finals del segle XIX i principis del XX, com Bruno Cuadros, El Diluvio, El Guante de Oro, Casa Vilardell, Perfumerías Font i Cia., Myrurgia, Renaud i Germain, Puig, Can Ricart, Can Batlló,  Volart, Pius Rubert Laporta o Can Parera. Noms que corresponen a fàbriques de teixits de punt, de sabons i essències, de paraigües o a perfumeries. Estaven ubicades en ple Eixample, al costat de la Sagrada Família o al mig de Ciutat Vella. «Barcelona era una gran fàbrica. No hi havia les normatives actuals i s’aprofitaven tots els espais. Avui seria inimaginable», destaca la historiadora i catedràtica de la Universitat de Barcelona (UB).

Als barris més cèntrics de Barcelona, s’hi va instal·lar la fàbrica de mantellines Volart, que avui encara continua l’activitat d’elaboració de puntes i la Casa Vilardell, ubicada a la Via Laietana. Allà hi elaboraven i hi emmagatzemaven jerseis de punt. «Al centre, hi havia també Bruno Cuadros –recorda Tatjer‒ que va encarregar a l’arquitecte Josep Vilaseca la reforma de l’edifici que ocupava la seva botiga a la Rambla de Barcelona. El corrent orientalista tenia una forta influència en el treball de Vilaseca en aquell moment, era l’any 1875. Va decidir deixar-ne empremta en aquest edifici que avui encara podem contemplar. A la façana hi veiem un drac i una ombrel·la». 

La casa Bruno Cuadros venia principalment paraigües, el complement de moda del moment, a més de productes orientals com perles autèntiques del Japó. Tenia la fàbrica al barri del Raval: «No hem trobat les restes de la construcció original, però sabem pels registres consultats que estava al costat de l’església de Sant Agustí». Després de diverses investigacions, Tatjer ha descobert restes inèdites d’altres complexos industrials desconeguts al centre de la ciutat. 

 

Reubicació dins de la ciutat

A partir del 1960, múltiples motius, entre ells una millor ubicació a prop de les infraestructures bàsiques de transport, com el ferrocarril i el port, van convertir el barri del Poblenou en el gran protagonista de la indústria de la ciutat. «Allà, hi trobem Can Ricart, encara! Va ser una de les primeres fàbriques que va produir amb vapor a Barcelona i va ser pionera en l’estampació mecànica. El disseny del’edifici, a més, va anar a càrrec d’un emblemàtic arquitecte acadèmic», explica la historiadora referint-se a Josep Oriol Bernadet.

A Tatjer, que ha treballat en múltiples estudis i informes per a la preservació d’aquest conjunt industrial únic de Barcelona que conforma Can Ricart, li agrada destacar una altra de les empreses de la zona del Poblenou: la Pius Rubert Laporta. És una excepció entre les moltes indústries que ja han desaparegut. Dedicada a la fabricació de paraigües des del 1854, encara manté l’activitat original: «Va començar produint al Raval i l’auge d’aquest article la va convertir en el major fabricant de paraigües del mercat. En produïen 60.000 a l’any –confirma la historiadora‒ i van ser pioners en la utilització de la publicitat radiofònica perdifondre la marca».

Tot i l’indiscutible pes de les fàbriques de tèxtils, Tatjer recorda que la producció de perfums i sabons va tenir una època de gran esplendor en la Barcelona de principis del segle xx. «A prop de l’estadi del Barça, hi havia la fàbrica de Renaud i Germain, un francès amb experiència en el sector dels perfums que va instal·lar-se aquí, fins a mitjan segle XX quan el negoci va desaparèixer. Sabem pels registres de l’època, que l’empresa tenia problemes per abastir-se d’essències i, per això, van cultivar flors a la zona del Maresme», relata.

Indubtablement, Myrurgia i Puig estan molt presents en el llibre de Tatjer, ja que com assenyala sovint, «són molt poques les fàbriques que han arribat fins avui, realitzant la mateixa activitat industrial». En realitat, Myrurgia va ser adquirida per Puig l’any 2000, però fins llavors, va donar continuïtat a la producció de perfums i sabons que havia començat a mitjan segle XIX. «Les primeres referències sobre Myrurgia ens permeten saber que va començar com a importadora de productes químics i distribuïdora. La primera colònia la va treure al mercat el 1916. Va ser Esteve Monegal qui va impulsar l’edifici del qual encara en podem veure una part al carrer Mallorca. És un exemple de la millor arquitectura del començament del racionalisme i, afortunadament, se n’ha conservat una part», celebra la catedràtica de la UB. El treball d’aquesta historiadora també ens permet descobrir que Esteve Monegal va liderar un capítol important de l’empresa familiar en actualitzar la seva imatge i impulsar una gamma de perfums dissenyats per alguns dels millors artistes de l’època: «Eduard Jané o René Magritte van treballar la imatge de l’empresa. Era habitual, a més, que aquestes firmes incorporessin grafistes i il·lustradors com a part del seu equip. Ara bé, tot i que en conservem els anuncis, no sabem els noms de molts d’ells». El potent sector tèxtil de finals del segle XIX i inicis del XX va tenir una gran repercussió en l’incipient àmbit de la publicitat. Com assenyala Tatjer, «la ciutat va veure créixer la indústria gràfica i editorial que donava servei a les firmes de teixits, complements i perfumeria». Però aquest capítol de la història industrial de Barcelona, el reservem per un altre reportatge.

Serveis de Barcelona és moda

eCommerce

Obre el teu negoci a la xarxa   La teva botiga online les 24 hores del dia. Permet que els teus clients accedeixin fàcilment als teus productes amb un catàleg online actualitzat

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]