Actualitat RSS

Indústria, moda i prêt-à-porter a Barcelona

18 setembre, 2013

Exposició Barcelona prêt-à-porter / Núria Puentes / Palau Robert

El Palau Robert mostra mig segle d’indústria i moda a Barcelona en una col·lecció que recollirà fins a 300 peces, per narrar els orígens del prêt-a-porter a la ciutat.

«Quan mires la moda de forma retrospectiva, t’explica moltes coses», assegura el comissari de l’exposició Barcelona prêt-à-porter 1958-2008, Josep Casamartina.

Aquesta mostra estarà present al Palau Robert fins al 30 de març de 2014 i «ordena» per primera vegada, la història del prêt-à-porter barceloní. Convida el visitant a preguntar-se pels orígens de les marques de roba d’aquest sector que avui omplen els principals carrers comercials de la capital catalana. L’interroga mentre el situa davant dels vestits de Teresa Helbig, Celia Vela o —en un altra escala de mesura— davant dels dissenys de Desigual, Mango o Custo Barcelona.

La pregunta es resol amb una resposta molt clara: a finals dels anys cinquanta, s’inicia una lenta revolució en el sistema de producció i comercialització de la roba que condueix a l’actual mercat de moda seriada, on conviuen grans i petites marques de disseny, moltes d’elles, amb capacitat de vendre arreu del món.

«La moda neix i mor constantment i es va renovant. La mostra acaba amb marques consolidades i amb joves —o no tan joves— dissenyadors que tenen les seves pròpies firmes i tallers. Però, sobretot, l’exposició reivindica la indústria, el creador i les firmes [de prêt-à-porter] que venen els seus propis treballs», concreta el comissari d’aquesta exposició única i singular que anirà evolucionant al llarg dels mesos. Ho farà amb la incorporació de noves peces procedents de la Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau.

Anys trenta, naixement

Però, què va fer possible que es passés de l’alta costura d’una banda i de vestits i confecció d’indumentària de l’altra, al disseny de roba seriada? Aquesta és una altra de les qüestions que es proposa desvetllar l’exposició.

«L’inici del prêt-à-porter a Catalunya es remunta als anys trenta del segle xx, quan algunes cases de costura van obrir seccions de roba confeccionada seguint la tendència ja iniciada, feia temps, pels grans magatzems», respon Casamartina.

Aquest historiador reconeix però que «no va ser fins als anys cinquanta, que es va produir una implantació i consolidació del disseny i la confecció de roba seriada ‘llesta per portar’».

Llavors, lentament, les grans cases d’alta costura —seguint la tendència d’altres països europeus i americans—, les empreses confeccionistes i de low cost, juntament amb els petits tallers, els creadors i les boutiques, van anar donant forma, durant més de mig segle, al sector de la moda del prêt-à-porter tal com el coneixem avui.

Canvi progressiu

Malgrat les seves resistències inicials, els màxims exponents de l’alta costura barcelonina —Pedro Rodríguez, Pertegaz, Santa Eulàlia o Antoni Joamon entre molts altres— sabien que el seu futur hauria de passar també per la creació de vestits en sèrie.

«Asunción Bastida va ser de les primeres del sector de l’alta costura a apostar per col·leccions de prêt-à-porter», revela l’historiador Casamartina.

Bastida que va tenir un establiment dedicat a l’alta costura a la Gran Via de Barcelona, va marxar a Itàlia el 1939 en motiu de la Guerra Civil espanyola. Allà, durant un any, tal com expliquen des de la Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau, va tenir contacte amb grans cases de moda de Milà i Roma. Segurament, aquella experiència, com també la seva col·laboració amb Dior i el modista francès Jacques Heim, va permetre-li avançar-se a altres dissenyadors d’alta costura barcelonins. Va ser la seva una de les primeres cases d’alta costura a apostar decididament pel prêt-à-porter.

«Als dissenyadors procedents de la moda d’alta costura els va costar adaptar-se a les dinàmiques productives del prêt-à-porter. Calia escurçar els temps de producció i comanda de teixits, entre moltes altres coses. Potser Pertegaz va ser un dels que es va adaptar millor a aquelles noves rutines de treball que imposava la moda seriada», relata el comissari de l’exposició, que recorda, a més, que aquest creador va iniciar la seva línia de prêt-à-porter el 1968, el mateix any que va obrir la seva boutique a la Diagonal.

«Altres creadors ja varen néixer directament dins el sector del prêt-à-porter», apunta Casamartina. És el cas de Josep Ferrer. D’aquest dissenyador es pot veure exposat un vestit jaqueta pantaló de finals dels anys cinquanta. També ho va fer Andrés Andreu, que va establir-se pel seu compte després de treballar amb Pedro Rodríguez.

La indústria impulsora

Els industrials tèxtils mereixen un capítol a banda en la història del prêt-à-porter, tal com explica l’exposició i recorda el seu comissari.

El 1963, els fabricants de teixits van unir-se entorn a la iniciativa Moda del Sol. Una incipient passarel·la que havia de sevir d’excusa per mostrar les novetats tèxtils, en
forma de vestit. «Van tenir un gran èxit en la mostra que van presentar a París i que comptava amb els dissenys de Josep Maria Fillol. Aquest dissenyador va ser contractat per les cases de teixits que formaven part de Moda del Sol», relata Casamartina.

Esplendor dels seixanta i setanta

Aquella iniciativa pionera va permetre als fabricants de teixits, principalment de Terrassa, Sabadell, el Maresme i Barcelona, anar-se fent un nom no només a l’Estat, sinó també en  l’àmbit internacional. «La revista Vogue va dedicar des del 1967 fins al 1974, 17 pàgines especials a Moda del Sol dues vegades l’any, coincidint amb les noves col·leccions de temporada. Tant la  dècada dels seixanta com la dels setanta van ser el gran moment d’aquesta iniciativa i de les cases que en formaven part», recorda Casamartina.

De fet, aquestes dues dècades van ser els anys d’auge de la moda prêt-à-porter. Als seixanta, Santa Eulàlia va començar la línia Boutique, enfocada a un públic jove i dissenyada per Jorge Olesti. L’empresa Sant Patrick va inaugurar la seva primera botiga Pronovias a Barcelona i va endegar el seu sistema de franquícies. Durant aquells anys també, Margarita Nuez va obrir el seu taller de prêt-à-porter i Marisol Bofill va iniciar la seva línia de roba seriada amb la marca Carola.

Entre d’altres fites, als setanta, Toni Miró, associat amb diversos industrials, va crear la marca de prêt-à-porter Antonio Miró i va començar la seva expansió internacional. També el 1977, Antonio Balado, junt amb altres noms i dissenyadors del moment, va participar a Top Spain de Nova York.

El petit comerç

Finalment, l’exposició vol recordar als visitants que les boutiques i els petits tallers de modistes van ser grans impulsors del prêt-a-porter a Barcelona. En aquest sentit, el seu comissari destaca el gran protagonisme d’alguns dels carrers barcelonins en la promoció del prêt-à-porter català: «El carrer Tuset, per exemple, es va imposar amb botigues com ara Josep Ferrer, Roura, Renoma i Carnaby Street».

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]