Actualitat RSS

Les puntes i les blondes, de nou, als armaris

3 novembre, 2014

Museu Marès de la Punta d’Arenys de Mar / Alex Parício

Els aparadors de la moda s’omplen de puntes i blondes. Revisem la seva història, molt arrelada a la indústria tèxtil catalana, per entendre l’atracció que desperten.

Colette és un botiga taller recentment situada al cor del casc antic de Barcelona. A través dels vidres del seu aparador es poden veure colls de blonda, penjolls de guipur o complements fets de punta pensats per a núvies. Les turistes que caminen per aquests carrers centenaris de Barcelona s’hi aturen sovint seduïdes per la nostàlgia que desprenen les peces de la botiga. «Les puntes són de mercats i merceries antigues, tenen molta història i contenen l’essència de les dones parisenques dels anys vint», explica la creadora de l’espai, Susana Soler. Ella, com moltes altres persones apassionades per la moda, recorden la bellesa d’aquestes aplicacions sobre els vestits de les dones franceses dels meravellosos anys vint.

Encara que la història de les puntes i les blondes es remunta uns segles més enrere. Va ser a Venècia i a Flandes on es va iniciar la producció de puntes i, en concret, al segle xvi. «La punta era un element de consum de l’aristocràcia i l’alta burgesia, juntament amb la jerarquia eclesiàstica», explica la directora del Museu Marès de la Punta d’Arenys de Mar, Neus Ribas. Pel que fa a Catalunya, aquesta historiadora apunta que al voltant del 1789 es va tenir coneixement, per primera vegada, de l’activitat de les puntaires d’Arenys de Mar. Aquest municipi del Maresme va ser pioner en l’elaboració d’aquests ornaments tèxtils i compta amb una de les col·leccions de referència de puntes fetes a l’agulla i al coixí, procedent de tot el món.

Puntes, joves i futur

Des de les sales del Museu, ens endinsem en una tradició que avui la moda recupera  per envellir dissenys tant de l’alta costura com del prêt-à-porter. «Les puntes són cada vegada més utilitzades en tota mena de peces de vestir, ja sigui per al dia a dia o bé per a complements de núvia o de festa. Avui, gairebé tots els dissenyadors les incorporen en els seus treballs», explica la puntaire Assumpta Riera. Ella, juntament amb una vuitantena d’expertes en aquest art, s’encarreguen de transmetre el coneixement per fer puntes de coixí a les noves generacions. Ho fan des de l’Associació de Puntaires Flor d’Alba.

Ara bé, les col·laboracions amb el món de la moda són més freqüents en el cas de les puntes mecanitzades, ja que, com explica Riera, «la punta manual implica un gran esforç i moltes hores de treball». Ella les continua fent per a petits encàrrecs de dissenyadors i clients locals. Ho va fer el 2013 per al jove creador Guillem Pou, que treballa ara a Itàlia. En la seva col·lecció titulada «I elles, escabellades vora el mar», va incorporar les puntes d’Arenys en tots els seus dissenys per «unir tradició i moda».

El treball artesanal que avui fan les puntaires d’Arenys, a finals del segle xviii el realitzaven unes 1 500 dones. Produïen puntes i blondes a la zona costanera del Maresme, en poblacions com Canet de Mar, Arenys de Munt i, especialment, Arenys de Mar. Des d’aquesta població, de la qual prenen el nom les puntes d’Arenys, sortien en vaixells les puntes de la comarca per comercialitzar-se amb Amèrica. «S’exportaven diversos productes i un d’ells són les puntes. Famílies senceres treballaven exclusivament en aquesta indústria», recorda Ribas, i afegeix: «Les puntes d’Arenys eren conegudes amb el nom de ret fi. Calia trobar un substitut a la blonda, realitzada en seda de la Xina, que no era adequada per a un ús quotidià. Podríem dir que el ret fi és una tècnica derivada de la blonda, que també utilitza com a fons el tul. Ara bé, té característiques pròpies i es realitza amb lli o cotó. Aquests materials li donen una gran resistència i a la vegada un efecte molt lleuger». És per això que, dins del món de la moda, trobem aplicacions de ret fi en mantellines, llenceria femenina i mocadors de núvia. 

Bons exemples d’aquests darrers casos es conserven en el Museu Marès de la Punta d’Arenys. Entre ells, destaca la mantellina de la reina Fabiola de Bèlgica del 1958. Va ser feta per la casa de puntes Hijos de R. Vives, SA, amb puntaires de Sant Vicenç de Montalt.

Referents locals

La història ha reconegut tres grans països puntaires: Itàlia, França i els Països Baixos. Tots ells eren alhora productors de fil de lli. En el cas català, si bé el desenvolupament de la indústria de les puntes se situa a finals del segle xviii, abans, cap al segle xvii, Neus Ribas explica que ja hi havia algunes notícies de l’existència dels randers. «Aquestes persones eren les que s’encarregaven de distribuir els dissenys entre les puntaires i després comercialitzaven els seus treballs entre els botiguers i els clients finals», aclareix.

No només al Maresme la indústria de les puntes va destacar en aquella època. També la zona del Baix Llobregat en va ser un gran centre de producció. «En total, l’any 1850 hi havia unes 34 000 dones ocupades a tot Catalunya en aquesta activitat. S’aplegaven al llarg de la costa entre Lloret i Vilanova i la Geltrú», relata Ribas. A aquestes professionals de la punta manual, calia afegir-hi també els fabricants. Com aclareix Ribas, «ells també treballaven amb punta artesana» i, segons els recomptes de la historiadora, s’ubicaven en nou fàbriques situades a Barcelona.

Durant aquells anys, va destacar Maria Rosa Creixells, una de les puntaires més reconegudes de la zona del Llobregat que, juntament amb el seu marit, es va traslladar a Madrid i es va convertir en subministradora oficial de la cort d’Isabel II. La filla d’ambdós, Pilar Huguet Creixells, va ser una de les primeres autores de l’Estat dedicada a l’estudi de la punta. Ella va deixar testimoni escrit del vestit de xantillí realitzat per la seva àvia i la seva tieta àvia, Maria i Anna Valls, per a la reina Isabel II. «És durant aquesta època, la segona meitat del segle xix i encara en els anys del Romanticisme, quan van elaborar-se els treballs més preciosos en punta», recorda la responsable del Museu Marès.

Projectant futur

Cal avançar una mica més, per entendre millor molts dels dissenys actuals de puntes. En aquest sentit, és imprescindible la figura de Marià Castells, fill de la família de la Casa Castells, que «va ser un gran renovador del llenguatge de les puntes» en paraules de la historiadora Neus Ribas. Durant el primer quart del segle xx i inspirat pel corrent modernista, es va dedicar a renovar el repertori iconogràfic de les puntes de coixí. Des de l’empresa arenyenca que havien fundat els seus pares i en la que ell es va incorporar, després d’estudiar a l’Escola Llotja de Barcelona, va encarregar-se d’adaptar el disseny del mocador que el rei Alfons XIII va regalar a la seva promesa, Victòria Eugènia de Battenberg, l’any 1906.

Bocins d’aquesta història es poden trobar avui a la botiga taller Colette i en els dissenys d’altres creadors com Natalie Capell. Ella també recupera per als seus vestits de núvia, puntes i blondes antigues per embellir vestits nostàlgics.

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]