Actualitat RSS

L’estreta relació entre el tèxtil i l’arquitectura

1 març, 2019

L'estreta relació entre el tèxtil i l’arquitectura.

Les antigues fàbriques i els edificis més senyorials de Barcelona mostren la importància que ha tingut el sector tèxtil a la capital catalana

 

A Barcelona, i a Catalunya, el món del tèxtil –en un sentit ampli– està estretament relacionat amb l’arquitectura. I aquesta vinculació es dona en diferents àmbits. La ciutat conserva alguns dels edificis que recorden el passat esplendorós de la indústria tèxtil catalana, com l’antiga fàbrica Fabra i Coats, a Sant Andreu, o el conjunt industrial La Escocesa, a Sant Martí. Alhora, passejant pels carrers de Barcelona trobem els palaus i les cases senyorials que, al segle XIX, principalment, els grans industrials del sector es van fer construir pels més importants arquitectes del moment. Destaquen Eusebi Güell, comte de Güell i impulsor del palau Güell d’Antoni Gaudí, o Bartomeu Terradas, qui va encarregar la casa Terrades o casa de les Punxes a l’arquitecte Puig i Cadafalch. A més, d’uns anys ençà, s’ha donat la circumstància que grans firmes del sector tèxtil han fet seus diferents edificis singulars de la ciutat, com és el cas d’H&M que darrerament s’ha instal·lat a l’edifici Generali.

Tot seguit, expliquem breument quina ha estat la vinculació entre el tèxtil i l’arquitectura –tant la industrial com la urbana–, dos sectors que, al llarg de la història, han establert una estreta relació.

 

Passat fabril

Diferents edificis recuperats recorden el passat industrial tèxtil de Barcelona. Destaquen Fabra i Coats, antiga fàbrica de la Compañía Anónima de Hilaturas de Fabra y Coats, empresa fundada el 1903. Es tracta d’un complex històric del tèxtil català format per 12 edificis que segueixen el model industrial anglès; actualment és un equipament cultural que acull la Fàbrica de Creació i el Centre d’Art Contemporani, entre altres espais.

Una altra fàbrica tèxtil recuperada és La Escocesa, un equipament del segle XIX situat al Poblenou i que va començar la seva activitat com a fàbrica d’estampats. Avui és un espai que acull diferents artistes per fer estades en residència i es caracteritza per la llibertat creativa i el desenvolupament de projectes comunitaris.

Al Poblenou també trobem Palo Alto, un antic recinte industrial que en l’actualitat és la seu d’estudis d’art i de creatius, i Ca l’Aranyó, una antiga fàbrica dedicada a la manufactura del cotó, propietat de Claudi Aranyó i Antoni Escubós, i que des de fa uns anys és la seu del Campus de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Un altre exemple és Can Framis, antiga fàbrica tèxtil de finals del segle XVIII propietat de la família Framis i que avui és una de les seus museístiques de la Fundació Vila Casas.

Al districte de Gràcia hi trobem altres exemples de l’arquitectura fabril. Un d’ell és el Vapor Nou, la fàbrica tèxtil de Francesc Puigmartí que, amb els seus vint-i-cinc telers mecànics, donava feina a vuit-cents treballadors i treballadores, la majoria dels quals eren del barri. La xemeneia cilíndrica i d’obra vista –segons les fórmules tradicionals– de l’actual plaça del Poble Romaní és l’únic vestigi de la fàbrica i l’única que resta dempeus a tot el districte.

Unes illes de cases més amunt, al carrer Biada, hi ha la seu de l’IED Barcelona, Escola Superior de Disseny, que conserva l’estructura original i l’aspecte de l’antiga fàbrica tèxtil Macson, construïda el 1952.

També a Gràcia, però a tocar de l’Eixample, hi trobem l’antiga fàbrica de teixits Pujol i Casacuberta. L’empresa, creada l’any 1899, va ser de les primeres a Europa a produir teixits de seda crua (shantung) en telers mecànics. D’aquí que la fàbrica es conegui popularment com La Sedeta. Actualment acull un centre cívic i un institut, entre altres equipaments municipals.

L’edifici que actualment ocupa l’espai gastronòmic El Nacional, de més de 3.000 metres quadrats, havia estat la seu de la fàbrica tèxtil Tenería Moderna Franco-Española dedicada a l’adob de pells per a sabates.

D’altra banda, el Vapor Vell va ser la primera gran fàbrica tèxtil moderna que es va instal·lar a l’antic municipi de Sants, i una de les primeres de Catalunya. Les obres de construcció es van iniciar l’any 1844 i va començar a produir el 1846. Des de l’any 2000, l’espai acull la biblioteca Vapor Vell i l’escola Barrufet.

Al mateix districte de Sants-Montjuïc trobem la fàbrica tèxtil de l’Espanya Industrial, fundada per la família Muntadas l’any 1847 i que va esdevenir la primera societat cotonera d’Espanya. Es va inaugurar el 1850 i aviat es va convertir en el recinte fabril més important de tot l’Estat. L’espai es va conèixer popularment com el Vapor Nou, en contraposició al nom de l’altra gran indústria tèxtil de Sants (el Vapor Vell), i va arribar a donar feina a més de 2.500 persones, però l’any 1969 va tancar portes. Després de moltes reivindicacions veïnals, el 1985 a l’antic solar de la fàbrica de l’Espanya Industrial es van construir habitatges i es va crear el parc que avui porta el seu nom.

A prop de la plaça Espanya s’alça la fàbrica Casaramona –actual CaixaForum–, un edifici d’estil modernista construït entre els anys 1909 i 1912. La construcció de la fàbrica va ser un encàrrec de Casimir Casaramona i Puigcercós, un industrial cotoner, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles, que necessitava un nou emplaçament fabril, ja que la seva antiga fàbrica s’havia cremat. Casaramona encarregà el projecte a Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més destacats del modernisme català, que va projectar una fàbrica modèlica.

Un altre exemple de la vinculació entre l’arquitectura i el tèxtil és Can Batlló –o Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón, Blanqueo, Estampados y Aprestos de Juan Batlló, de Joan Batlló i Barrera, un dels germans de la poderosa família Batlló–, un antic complex industrial ubicat a tocar de la Gran Via de les Corts Catalanes, prop de la plaça Cerdà. El formen les instal·lacions que varen constituir la fàbrica tèxtil creada el 1878 i que a finals del segle XIX va donar vida al barri de la Bordeta de Barcelona. El projecte és obra de l’enginyer Juan Antonio Molinero.

 

L’esplendor dels comerços

En la segona meitat del segle XIX la venda de molts béns de consum va assolir una magnificència que es reflectia a l’exterior dels establiments, i els comerciants buscaven crear imatges atractives i sorprenents per donar a conèixer els seus productes. Destaca la façana d’inspiració oriental de la casa de paraigües, ombrel·les i vanos del comerciant Bruno Cuadros, a la Rambla de Barcelona, també coneguda com la casa dels Paraigües; actualment els baixos són una sucursal bancària.

Un altre exemple el trobem en les dues granotes sota un paraigua de la casa Budesca, al carrer del Clot, la qual havia estat el negoci i residència d’una família que es dedicava a la confecció de paraigües.

El 2014 van tancar les portes els magatzems El Indio, al carrer del Carme, a Ciutat Vella, i especialitzats en roba per a la llar i teles. La botiga es va inaugurar el 1870, i el 1922 el decorador Vilaró i Valls la va decorar amb elements de fusta treballada a la façana amb uns plafons que representaven el cap d’un indi i flors estilitzades seguint un clar estil modernista.

Un altre edifici singular que, malgrat no ser un comerç, està estretament vinculat amb el tèxtil és la casa del Gremi dels Velers, o casa de la Seda. Aquesta fou construïda entre els anys 1758 i 1763 com a seu de la Confraria de Teixidors de Vels de Seda, sota l’advocació de la Verge de Nostra Senyora dels Àngels. És una obra d’una gran sobrietat estructural i un dels edificis més decoratius de la Barcelona del segle XVIII, per la qualitat dels seus esgrafiats i per la imatge de la Mare de Déu, obra de l’escultor setcentista Joan Enrich. Els esgrafiats cobreixen tots els murs exteriors: figures de cariàtides i columnes que sostenen entaulaments figurats a la planta noble i a la segona, i figures de nens a la planta alta, completat amb decoració de rocalla i garlandes.

 

Grans empresaris del tèxtil

Si, d’una banda, el sector tèxtil va generar una important arquitectura fabril a la ciutat, de l’altra, alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, com el palau Güell o la Casa Batlló, van ser encarregats per magnats del tèxtil. En el cas del palau Güell, aquest va ser el primer encàrrec important que va tenir Gaudí, i el va iniciar el 1886 per a l’industrial i mecenes Eusebi Güell, mentre que la casa Batlló és una de les transformacions arquitectòniques més extremes que van fer Gaudí i el seu col·laborador, Josep Maria Pujols, per a l’empresari tèxtil Josep Batlló.

L’edifici de la casa de les Punxes, o casa Terrades, va ser encarregat per l’industrial tèxtil Bartomeu Terradas a Josep Puig i Cadafalch l’any 1905. La proposta de l’arquitecte va ser la construcció de tres edificis d’aparença medieval que, formant un bloc unitari, creessin l’aspecte d’un castell medieval.

Un altre dels edificis emblemàtics és el palauet Casades, que fou encarregat per Pau Casades –home de negocis que es dedicà a la fabricació d’estampats i altres activitats relacionades amb el tèxtil- el 1882 al mestre d’obres Antoni Serra i Pujals. L’any 1923 l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona va firmar l’escriptura de compravenda del palau Casades per convertir-lo en seu corporativa.

I aquest febrer, després de tres anys de rehabilitació, la casa Burés, al xamfrà Ausiàs March amb Girona, ha recuperat la magnificència que aporten les arts aplicades. Francesc Burés, fill del fundador de la pròspera empresa cotonera, especialitzada en filats i teixits, va encarregar a Francesc Berenguer, col·laborador de Gaudí, que li projectés tan ambiciós edifici; com que no disposava de títol, va signar l’obra l’arquitecte Miquel Pasqual. Avui l’edifici torna a lluir part de la seva esplendor inicial.

 

Grans marques en edificis singulars

Els darrers anys, les grans marques de moda han optat per obrir noves botigues en edificis històrics i emblemàtics de la ciutat. Un exemple recent el trobem a la casa Ramon Casas, situada al número 96 del passeig de Gràcia. Aquesta va ser projectada el 1898 per l’arquitecte Antoni Rovira i Rabassa, i després d’un minuciós treball de restauració avui és la botiga insígnia de Massimo Dutti a Barcelona. Així i tot, a la primera meitat del segle XX, l’edifici va acollir el taller de la dissenyadora catalana d’alta costura Asunción Bastida, i l’emblemàtica botiga de regals i disseny d’Enrique Levi i Hugo Vinçon.

Un altre edifici, en aquest cas el Generali, inaugurat el 1950 a la cantonada de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Gràcia, i que va ser la seu del Banc Vitalicio, avui acull la botiga de la marca de roba H&M més gran d’Espanya.

Però, per la seva extensió, la història de les grans marques en edificis singulars de la ciutat, especialment a l’Eixample, dona per ser tractada en una altra ocasió.

Serveis de Barcelona és moda

eCommerce

Obre el teu negoci a la xarxa   La teva botiga online les 24 hores del dia. Permet que els teus clients accedeixin fàcilment als teus productes amb un catàleg online actualitzat

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]