Actualitat RSS

Moda impresa en 3D, present i futur

30 gener, 2017

Vestit imprès en 3D per Danit Peleg i que portava l'atleta nord-americana, Amy Prudy, a la inauguració dels Jocs Paral·límpics de Rio 2016. / Danit Peleg / Photo credit: Marina Ribas

Professionals i emprenedors de Barcelona es formen i impulsen la impressió 3D com a sistema de producció i distribució de moda.

—–

Obrir l’ordinador; descarregar un arxiu de la botiga d’un dissenyador; enviar-lo a la impressora; obtenir unes faldilles. És clar i pagar! Aquest procés el podrien estar fent a casa seva, milions de persones de tot el món d’aquí uns pocs anys. La imatge evoca un escenari futurista que està més a prop d’una pel·lícula de ciència ficció que de les rutines productives que imperen en el sector de la moda. Fins ara, la producció i el consum eren processos diferenciats que protagonitzaven diferent actors. Els dissenyadors i les fàbriques s’encarregaven del primer i el públic del segon. És a dir, els uns de produir i els altres de consumir, respectivament. No hi havia lloc per a la confusió. Però la impressió 3D té el potencial de modificar aquesta distribució de rols. Fins al punt que ja s’hagi posat nom a un nou actor: el prosumer. Definit amb un anglicisme -com podíem preveure-, es tracta d’un individu amb capacitat de produir aquells bens que consumeix. La capacitat li dóna la impressió 3D domèstica que li permet fabricar individualment, productes personalitzats i fets a mida només per a ell.

La tecnologia d’impressió 3D està en ple desenvolupament en àmbits tan importants com la generació d’òrgans humans o el sector alimentari. Tot i que viu encara en l’etapa d’infantesa, el seu potencial ha seduït també als professionals del sector de la moda i de la industria tecnològica. Veuen la impressió 3D com un element d’èxit i disruptor del paradigma productiu que ha imperat en aquest sector fins avui.

 

Imprimir teixit?

“La impressió 3D és una de les moltes formes de fabricació digital de moda. El seu futur rau en l’ultrapersonalització i la creació de petites sèries”, resumeix l’investigador en disseny d’interacció, Òscar Tomico que treballa al departament de disseny industrial de la Eindhoven University of Technology, als Països Baixos i que ha col·laborat amb diversos projectes sobre teixits intel·ligents amb Eurecat. “Quan parlem d’imprimir en 3D moda, no estem imprimint teixit, sinó que utilitzem els materials que la impressora necessita”, concreta la responsable del Fab Textiles del Fab Lab Barcelona, Anastasia Pistofidou. Des del 2011, quan va acabar el seu màster a l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, aquesta tecnòloga creativa, d’origen grec, s’ha dedicat a formar professionals independents i futurs dissenyadors en l’ús de la impressió 3D per a la moda. Ho fa a Barcelona, al Fab Textiles i també a moltes altres ciutats del món. Seguint l’exemple de la capital catalana, s’encarrega d’obrir altres espais com el Fab Textile arreu. L’objectiu és apropar a la societat l’ús de les últimes tecnologies aplicades al sector tèxtil. Entre elles la impressió 3D. Una tasca que també realitzen algunes de les escoles de moda de Barcelona i amb les que tan Pistofidou com Tomico col·laboren perquè els dissenyadors coneguin el potencial d’aquesta tecnologia i a més, la sàpiguen utilitzar.

“Al 2013, vaig treballar amb la dissenyadora Natalia Suschenko -formada a l’Institut Europeu de Disseny de Barcelona- per a la creació d’unes sabates impreses en 3D. Ella ens va fer els esbossos i nosaltres el modelat 3D i la impressió”, recorda Pistofidou sobre una de les seves primeres experiències en moda impresa amb tecnologia 3D. “L’accés més ràpid de la impressió 3D al mercat de la moda, és per la via dels accessoris. Botons o butxaques per exemple. A més, ofereix acabats i texturitzacions molt especials”, descriu Tomico. “Pots fer formes força complexes, et dóna una gran llibertat en aquest sentit. Formes que no podries fer amb un altre mètode de producció industrial”, afegeix  Pistofidou.

 

Pioneres

La dissenyadora israeliana Danit Peleg és un dels exemples més citats quan es parla d’impressió 3D de moda. Al juliol, va visitar Barcelona coincidint amb la primera edició de In(3D)ustry. Una fira que va reunir professionals de sectors molt diversos però que tots treballen amb impressió 3D. És el cas del dissenyador industrial Pep Farrés que afirma: “Penso que és una tecnologia en expansió i amb molt futur, tan per a l’usuari final com per a la indústria, i amb possibilitats de canvi per a tots els sectors productius”. Farrés va escoltar a Peleg que va estar al càrrec d’una de les ponències d’aquesta nova fira. Allà, va explicar la seva experiència imprimint una col·lecció sencera en 3D. “La tecnologia sempre ha estat un element cabdal de la indústria de la moda”, ens explica aquesta dissenyadora ara ja des d’Israel. Al seu país, treballa en la segona col·lecció amb una impressora dissenyada a Madrid, la Witbox 2 i amb un filament, el Filaflex, desenvolupat per l’empresa Recreus d’Alacant. “En breu, el client no em necessitarà, només haurà de descarregar un arxiu meu, fer-hi les modificacions que vulgui i imprimir-se’l. Hem après molt de la indústria musical”, assenyala Danit Peleg fent referència al model de distribució que utilitzen les discogràfiques per vendre els seus productes a Internet.

Amb aquest material, el Filaflex, i utilitzant una Witbox 2 es va imprimir el vestit de Peleg que portava l’atleta nord-americana, Amy Purdy, en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Paral·límpics de Rio 2016. Un vestit com aquell requereix 120 hores d’impressió. Tot i que pot semblar molt, aquesta xifra suposa més de la meitat del temps que es necessitava al 2015. Impressores domèstiques com les que va utilitzar llavors Danit Peleg, tenen l’avantatge que acosten la tecnologia 3D a persones que no tenen una alta especialització tècnica. Diu Jon Goita, el director tècnic de productes 3D de Bq, l’empresa que la fabrica, que la clau per popularitzar aquesta tecnologia està en “fer el més senzill possible el procés d’impressió”: “Persones com Danit Peleg volen resultats i no complicar-se amb els detalls tècnics. A més, la mida d’impressió que oferim amb la Witbox 2 és la més gran del mercat i la fiabilitat de la màquina és molt alta també. Cada secció de teixit representa vint hores d’impressió i per això, és molt important que el resultat final sigui el que vols. Hi ha moltes hores al darrere d’una peça. Avui podem garantir el cent per cent d’èxit de la impressió, però abans de cada 10 peces, només 7 sortien com volíem”.

Al Fab Textiles, s’utilitza la impressora Reprap fabricada a Barcelona per la Fundació CIM i la seva responsable també creu que la clau per aconseguir popularitzar la impressió 3D a nivell domèstic, rau “en la formació tan dels dissenyadors, com del públic en general”. Pistofidou afegeix: “Cal capacitar a la gent, perquè coneguin les opcions existents, com modelar en 3D i com produir. Després, la investigació en nous materials evolucionarà ràpidament”. Quan es refereix als materials, Pistofidou té clar que les opcions existents aviat seran substituïdes per propostes molt més atractives i semblants als teixits que ara coneixem.

 

El fil del futur

Una de les persones que millor coneix els materials actuals és el gerent de Recreus, l’empresa que fabrica el filament que utilitza Danit Peleg. Ignacio García explica que el Filaflex està fet de poliuretà i una combinació d’additius que dota aquest material d’una gran elasticitat i resistència alhora. Aquests dos atributs el fan idoni per a la impressió 3D i són de moment, el més proper al teixit que es pot utilitzar amb aquesta tecnologia. “És necessari que els materials siguin millors, però aviat ho seran. Jo utilitzo Filaflex que és com una goma però és el millor material que he provat fins ara. Encara ningú ha desenvolupat materials que siguin com la seda, per exemple. Quan això passi, hi haurà una revolució en el sector de la moda”, diu convençuda Danit Peleg.  En aquest sentit, García tot i no poder avançar encara detalls, assegura que “el 2017 trauran al mercat una nova tecnologia per a la impressió 3D que serà molt important per al sector de la moda”.  Amb el Filaflex però, ja han aconseguit ser un referent dins l’àmbit de la d’impressió 3D aplicada a moda. Fins i tot, per davant de les propostes que arriben dels EEUU.  “Sobretot per la flexibilitat que ofereix, però també perquè hem sabut diferenciar-nos pel que fa a la varietat de colors”, destaca García.  La seva empresa col·labora amb la Fundació CIM de Barcelona per al desenvolupament de noves impressores 3D adaptades a millors materials que substitueixin el teixit.  Recreus a més, ja està imprimint i comercialitzant sabates impreses en 3D. “Ofereixen el mateix grau de resistència que les convencionals”, explica el seu gerent.

 

El següent

Quan li preguntem a Pistofidou sobre el potencial de la impressió 3D de moda, assegura que “pot canviar completament la manera com consumim roba avui”. I destaca la posició d’avantatge que té Barcelona: “Aquí, hi ha una gran tradició d’aplicar la tecnologia al tèxtil, hi ha grans empreses de moda i moltes escoles de disseny. Això fa de Barcelona una ciutat magnífica per al desenvolupament de la impressió 3D de moda”. Ara bé, Pistofidou fa una pausa i afegeix: “Un pas molt important  seria no només que la gent tingués impressores 3D a casa, sinó també les màquines per reciclar les peces que no es posen i que no s’han fet bé”. En la mateixa línia, l’investigador Óscar Tomico reflexiona sobre la importància d’unir la perspectiva d’una economia més sostenible al consum de moda, aprofitant la irrupció d’aquesta nova tecnologia: “Estem a l’inici de la creació d’un nou model de negoci. Seria molt interessant que ens plantegéssim que fos sostenible. Si tothom té una màquina, això implicarà que a més de consumir roba, consumirem impressores. Serà més sostenible això que fabricar a l’altra banda del món i llançar un trenta per cent del que es produeix, com passa actualment?”.

La realitat però és que encara es desconeix quin serà el futur de la impressió 3D de moda. Quin model de negoci imperarà? “Encara no sabem si aquesta tecnologia es quedarà als centres de recerca, a les universitats o arribarà al gran consumidor. Dependrà de qui lideri el seu procés de difusió. Podria ser una gran empresa del sector de la moda com Zara o una empresa tecnològica. És cert que hi ha una gran comunitat interessada en aquesta tecnologia i Barcelona és un exemple d’això últim. També és cert que tenim el coneixement i les capacitats per impulsar-la” , respon Tomico.

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]