Entrevista

«Ara la informació està a Internet»

Isabel de Pedro, dissenyadora i empresària

La dissenyadora i empresària, Isabel de Pedro, ens concedeix una llarga entrevista sobre l’estat actual de la moda i una anàlisi privilegiada dels seus canvis més rellevants. Una hora i mitja de conversa que comparteix amb els lectors de Barcelona és Moda. De Pedro desvetlla els detalls més decisius per entendre què és avui el sector de la moda i com ha canviat des que hi va entrar fa més de 40 anys.

 

Les paraules que tria quan parla de moda, del negoci de la moda avui, són severes. Amb un somriure elegant les suavitza quan confessa que, malgrat la duresa d’aquest negoci, ella n’és una apassionada. Només aquesta dosi de passió, diu, «permet resistir els temps i les exigències» d’un sector que, en els darrers deu anys, ha vist més canvis que en totes les dècades anteriors que la dissenyadora ha viscut.

 

Parlem amb Isabel de Pedro a la seva única botiga a Espanya, la que té al carrer Calvet de Barcelona. Ens espera arreglant els accessoris d’un dels maniquins del seu aparador. L’ofici sempre la manté alerta.

 

Com descriu el sector de la moda avui? 

Tots els grans de la moda han marxat. Això és com la música dels anys 80 que va donar grans músics, però ja han desaparegut.

 

Diria que el sector de la moda està en crisi?

Més que una crisi, a la moda hem patit una revolució amb els grans de la distribució que han envaït el mercat i ho seguiran fent.

 

Quines són les grans diferències respecte a uns anys enrere?

Cada vegada calen menys dissenyadors, perquè les grans empreses creen utilitzant dades massives. O el disseny ha deixat de ser un treball individual, és un treball d’equip. La moda és tan diferent del que fèiem abans.

En una fira recent vaig veure un comercial d’una marca espanyola venent els dissenys de núvia a través de la tauleta! No et pots relaxar perquè sempre hi ha algú llest que sap diferenciar-se. Fer les col·leccions, portar-les a les fires, és un món del passat. Potser d’aquí a cinc anys, només farem les peces per fer les fotos i vendrem els productes només a través d’imatges. Les generacions pròximes es gastaran més diners en fotos i màrqueting.

 

No creu que quedi cap gran dissenyador?

Les grans empreses el que volen són dissenyadors que facin el que elles els diuen. Gaultier era independent, McQueen també, feien el que volien i ho feien bé. Ara, la feina de dissenyador és, cada cop menys, dissenyar. Tot necessita una reflexió, i no pots estar vomitant constantment!

 

Vomitar és una paraula molt dura per parlar del procés de creació de la moda…

No és bo allò que resulta d’aquest procés de crear, crear i crear sense parar. No és bo. Abans, els temps de la moda ja eren breus. Ara, no hi ha temps i el que surt no és bo. Per molts ajudants que tinguis, si has de fer les col·leccions de creuer, les de mitja temporada i allò altre que s’inventin… tot plegat és una bogeria. I en definitiva perquè, com diu Gaultier, no es vengui a les botigues.

 

No es ven?

Quan vas a les botigues del Soho i les veus buides et preguntes: «per què s’obren aquestes botigues, per a una estratègia de màrqueting?»

 

El gruix del negoci no està en vendre la roba?

És clar! Segurament, la clau és ara vendre sabates, complements, etc. Però després et preguntes: «tot l’esforç que com a dissenyador he fet, per a què serveix?».

 

Aquesta situació crea desànim?

Sí, per suposat, i jo no acabo d’entendre el negoci. A les botigues en línia de les grans marques veus una gran quantitat de producte que no trobes a les botigues físiques. Allà, el que hi veus són moltes bosses de mà, un complement molt impersonal.

 

Per què? 

Se’l pot comprar qualsevol, independentment de les seves característiques físiques. Però la roba no i els preus de les grans marques de moda són massa elevats.

 

En aquest panorama que dibuixa, en quina situació deixa el negoci de la moda?

Com un negoci bestial.

 

Però és molt esclau?

Sí, però també guanyes molts diners si ho fas bé. Jo sóc una gran apassionada de la moda. Miro per tot arreu les últimes tendències. Avui, la informació està a Internet. Navego per totes les webs dels grans dissenyadors per gaudir. La meva filla, que ha estudiat Integral Design a Parsons, a Nova York, sap què vol dir estar en el món de la moda. M’ha vist a mi i sap que això és vocacional. Si no tens vocació després de deu anys, molts professionals estan amargats.

 

Vostè porta 40 anys en el sector…

Sí, però no em provoca nostàlgia mirar enrere.

 

S’ha democratitzat la moda?

Sí, i ho ha fet de la mà de Zara, com ho podria haver fet Uniqlo. Jo que sóc una professional del sector, no veig la diferència entre uns pantalons de vuit euros i uns altres més cars.

 

Alguns experts en tendències de mercat afirmen que un segment del públic ja no vol moda efímera. Hi està d’acord?

No. A mi em passa amb algunes peces de roba que m’he comprat. Un abric de McQueen, per exemple, que no trobaré mai més. Però va ser una casualitat que fos de McQueen, podria haver estat d’un dissenyador desconegut.

 

Què busca el client d’Isabel de Pedro?

La meva roba és una bona inversió, et miren pel carrer quan la vesteixes. Deixes de ser invisible. Molta gent de 60 anys em diu que deixa de ser transparent.

 

Fabriquen tot el producte aquí. El client valora cada vegada més la producció local?

El client busca preu. Si la meva marca valgués un 30 % menys, estarien encantats.

Ara fabrico aquí, però he fabricat fora. La fórmula ideal és el que fa Apple. El disseny l’hem de fer aquí, però allà on es fabriqui no modificarà el resultat. Avui el resultat serà el mateix.

 

El preu mitjà del seu producte són 100 euros…

…però tenim molt de punt. Les meves americanes valen 300 euros i ho valen
perquè estan molt ben fetes.

 

Com aconsegueix mantenir el seu atractiu com a firma de moda?

Li diré que si no estàs en una gamma molt alta, al luxe li va molt bé, és molt difícil. Però nosaltres ens diferenciem amb un producte molt especial i fent les coses molt bé.

 

Exporten el 90 % de la producció: això ajuda.

Molt, i a fora hi ha més cultura de la qualitat de la roba, però també hi ha moltes botigues multimarca de gamma mitja patint. La multimarca de luxe està molt bé, penso en l’Eclaireur, a París, és la millor multimarca del món. A mi m’encanten les botigues multimarca, però han de ser grans professionals per saber comprar bé.

 

Tenen una botiga pròpia des del 2011 i n’han tingut una segona a Barcelona durant un any. 

Sí, però la venda directa és un altre negoci i ens exigeix tenir-ho tot, des de les sabates fins als cinturons. I això per a les marques és molt difícil.

 

Per què van tancar la botiga de Rambla Catalunya?

Quan vam obrir la botiga no estava considerada com a establiment emblemàtic. La nit abans de signar el lloguer, es va aprovar una llei que suspenia la llicència a les botigues emblemàtiques. Això ens va permetre obrir, però sense tocar res de la façana i l’aparador que estaven catalogats. Les característiques de l’aparador no permetien lluir el producte de dins. Nosaltres volíem preservar el llegat de Sert, volíem fer-hi una reforma ben feta preservant-ne l’esperit. A mi m’encanta la seva pintura. Ara s’han carregat l’interior.

 

Pensen obrir-ne una altra en una altra ubicació?

Sí, però de moment a Barcelona potser no, perquè tenim la botiga de Calvet.

 

En quines ubicacions alternatives pensa?

En Bilbao o en Madrid. Però sóc refractària al retail perquè, com li dic, és un altre  negoci. Aquí [referint-se a la botiga] vinc i tinc cura de tots els detalls. Aquest establiment em dóna informació que no tindria dels agents o de la botiga en línia.

 

Es defineix com a empresària…

Sóc més empresària… bé sóc les dues coses, empresària i dissenyadora. En una empresa petita ho has de ser.

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]