Entrevista

«Barcelona és una ciutat molt generosa»

Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny de Barcelona

Quatre mesos després de la inauguració del Museu del Disseny de Barcelona, la seva directora, Pilar Vélez, ens parla dels reptes de liderar una de les infraestructures culturals més importants de la ciutat que inclou l’exposició de 173 vestits des del segle XVI fins als actuals creadors.

 

El proper mes d’octubre, el Museu del Disseny de Barcelona acollirà el Muscon 2015, la conferència anual de museus del disseny de tot el món. Per primera vegada, es trobaran a la ciutat, aprofitant que s’acaba d’inaugurar aquest equipament cultural ubicat a l’edifici Dhub de la plaça de les Glòries. Vénen a conèixer l’aposta que ha fet Barcelona per mostrar el seu disseny al món a través d’aquest espai de més de 6.000 m2 d’exposicions, 70.000 objectes i una inversió inicial que ha superat els 80.000.000 d’euros.

 

Pertegaz, Balenciaga, Pedro Rodríguez, Marià Fortuny, Asunción Bastida i fins a 50 dissenyadors expliquen la història de la moda de la ciutat al nou Museu del Disseny de Barcelona.

 

Com és la col·lecció de moda del museu?

No és un recorregut per la història de la moda. Va més enllà i es fixa en com el vestit ha modificat el cos de la dona. Al segle XVI el cos creix perquè el vestit inclou estructures interiors que l’eixamplen, veiem malucs immensos i pits inflats.

 

Més tard es redueix?

Sí, les tendències van i vénen i hi ha etapes en les que tot és vàlid. Es redueix el cos amb cartrons de pit i cotilles. També hi ha moments en els que el cos es perfila amb vestits molt cenyits.

 

Fins a despullar-se!

Amb transparències i peces de roba mínimes, coincidint amb èpoques de llibertat que trenquen amb les convencions.

 

A més a més, el museu inclou una col·lecció exclusiva d’estructures i roba interior. Per què és tan especial?

Perquè n’hi ha molt poques a Europa que comencin al segle XVI. La roba interior és d’ús i toca el cos. La seva conservació és molt més difícil i fer-la arribar fins avui, requereix una gran feina per preservar-la. A l’espai central de la col·lecció el «Cos Vestit», hi ha una mostra de 62 cotilles, mirinyacs, polissons, sostenidors i pitreres del segle XVI. Peces úniques per la seva antiguitat.

 

El recorregut comença el 1550 i continua fins avui. Com s’ha aconseguit aquesta col·lecció? 

Si tenim aquestes col·leccions és perquè la societat ho ha volgut. Barcelona és molt generosa i des del segle XIX, hi ha hagut grans donacions. També s’han fet adquisicions, però el percentatge de donacions en la col·lecció actual del museu és molt alt.

 

Algunes de les donacions més importants de moda, en quantitat i qualitat, són les de Manuel Rocamora i Hilda Bencomo.

Ells són alguns dels donants més importants. Cal dir que Barcelona no ha estat Viena, ni París ni Madrid.

 

En quin sentit?

Aquesta no ha estat una ciutat monàrquica. Barcelona ha tingut una societat burgesa i industrial, i això té una influència directa en els nostres museus i col·leccions. La col·lecció d’indumentària de la que parlem, n’és un exemple. Gràcies a grans col·leccionistes com Manuel Rocamora o Maria Brillas, esposa de l’industrial Joaquim Ensesa, les podem veure.

 

Bitlles només vestia dissenys de Pedro Rodríguez i la seva donació és molt recent.

La donació és del 2007, la va fer Hilda Bencomo, la néta de Maria Brillas. Es tracta d’una col·lecció familiar que ara s’exhibeix al museu. S’uneix a la col·lecció de Rocamora que és d’una gran qualitat històrica i única a Europa.

 

Ell era un apassionat de la moda.

Sense col·leccionistes com Rocamora l’exhibició no seria el que és. Va fer la primera donació el 1935 i després a l’any 1969.

 

Amb la inauguració del museu han rebut moltes donacions. Com les gestionen?

Diria que s’han disparat les donacions! Crec que a mesura que la gent veu com el museu ha exhibit les donacions que tenia, s’ha animat a donar-nos els seus objectes i col·leccions.

 

Ho accepten tot?

No, la nostra feina és seleccionar aquelles peces que ens permeten cobrir els buits del passat per explicar millor l’evolució del disseny. No ho podem acceptar tot. Però alhora, també hem d’estar pendents de cobrir el present i escollir les peces que, d’aquí a vint anys, explicaran què es fa ara.

 

I com s’asseguren de cobrir el present en la col·lecció de moda?

Per exemple, tots els dissenys premiats de les diferents edicions del 080 Barcelona Fashion són donats al museu. Considerem que si han estat premiats, ja tenen reconegut el seu valor patrimonial.

 

Com incrementen la resta del patrimoni del museu?

No és senzill, perquè cal ser prou selectes com per aconseguir explicar les línies del disseny del primer quart del segle XXI. Tenim l’objectiu d’incrementar i organitzar el patrimoni del disseny de la ciutat per al futur. Cada generació ho ha de fer per la propera. Hem de saber explicar com érem i què fèiem a les properes generacions.

 

L’interès pel disseny és molt alt a la ciutat. Cent seixanta mil persones van visitar el museu durant les sis primeres setmanes de portes obertes. Una bona acollida?

Sens dubte, va venir molta gent. Moltes estaven encuriosides per veure objectes que tenim a casa o al despatx a partir d’una lectura diferent de la que es pot fer en un museu de belles arts.

 

Van inaugurar fa quatre mesos…

Bé, jo dic que estarem tot l’any d’inauguració, perquè posar en marxa una  infraestructura que integra quatre col·leccions en un sol equipament és un repte. Tenim les col·leccions del Museu Tèxtil i d’Indumentària, de les Arts Decoratives, del Museu de Ceràmica i el Gabinet de les Arts Gràfiques de la ciutat.

 

Situen l’objecte en el centre del diàleg del museu amb el visitant. Què persegueix aquesta organització?

L’objecte és el denominador comú de totes les col·leccions i de l’ahir i l’avui. El museu reflexiona sobre el que l’objecte significa o ha significat des de la seva concepció,  producció i fins al seu ús.

 

Com defineix el Museu del Disseny de Barcelona?

Una plataforma d’encontre del disseny i de tots els seus camins. Tenim la voluntat de ser un museu viu on es pugui debatre sobre el paper del disseny i del mateix museu avui.

 

En el futur, què ha d’aconseguir ser aquest museu?
Hem de ser la referencia internacional sobre allò que passa a Barcelona en relació a l’objecte. Volem ser un museu viu on es pugui reflexionar sobre la utilitat del disseny.

 

Aquest serà també un dels temes de la trobada de museus del disseny que se celebrarà a l’octubre. En què consisteix el Muscon?

Serà un intercanvi molt interessant sobre les inquietuds, els interessos i les preocupacions dels museus europeus del disseny. Som, per primera vegada, els organitzadors de la trobada!

 

Quines són les preocupacions comunes?

En general, pensem en el disseny com un element per millorar la vida. Dissenyar  objectes per viure millor. Penso, per exemple, en el camp de la salut que ha estat durant molts anys, una de les grans oblidades i ara és un àmbit molt potent per al disseny. També la fabricació 3D és una qüestió de gran interès per a tots nosaltres.

 

La producció ràpida de productes…

Sí, ens preguntarem com es produiran els objectes en el futur i com els haurem de conservar. Fins ara, hem conservat llibres o papers o objectes reals, però, com hem de conservar tot el material gràfic digital que estem creant? Ser un museu vol dir tenir patrimoni, en el nostre cas és públic perquè pertany a la ciutat de Barcelona, i hem de reflexionar sobre com es conservaran els nous materials.

 

El museu ha obert les seves portes fa quatre mesos, però vostè fa tres anys que va ser nomenada la seva directora. Com va arribar a liderar aquest projecte?

A mi no em venia de nou. De fet, el projecte del Museu del Disseny comença vint-i-cinc anys enrere quan l’arquitecte de l’edifici Dhub, Oriol Bohigas, era llavors regidor de Cultura. Ell va fer la primera reflexió sobre quin havia de ser el futur dels museus de la ciutat dedicats a l’objecte.

 

En aquell moment vostè era directora del Museu d’Arts Gràfiques.

Sí, i vam treballar en diferents comissions per reflexionar sobre el que ha acabat sent aquest projecte. S’ha trigat molts anys en posar-lo en marxa, perquè es tracta d’una aposta molt important i jo hi vaig estar implicada des del seu inici.

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]