Entrevista

«Dono tota la vida a una peça, hi deixo tot el que tinc»

Manuel Bolaño, dissenyador de moda

Treballa des de Barcelona, però la seva inspiració sovint prové de Galícia. De les puntes que feia la seva àvia o la seva mare en deixa rastre als seus treballs, guardonats i admirats en el sector de la moda.

 

Més de cent Barbies ens miren. Elegants, altives, preparades per a la millor desfilada, estan atentes a tot el que el dissenyador Manuel Bolaño explica des del seu taller de l’Eixample de Barcelona. Ocupen un espai privilegiat, poden ser testimoni dels èxits i del dia a dia del creador de moda. Estan diligentment exposades, al seu despatx, són les primeres en veure els esbossos que acabaran convertint-se en les peces de la pròxima col·lecció. Només amb elles, comparteix els secrets de la inspiració en la soledat. A elles els regala les primícies dels seus dissenys que pugen a la passarel·la 080 Barcelona Fashion Week, cada any des del 2008 quan va desfilar la seva primera col·lecció «Vídues».

 

Enamorat de les Barbies, les col·lecciona des de fa molts anys, ja no recorda quants. Gràcies a l’ajuda de bons amics, tresoreja edicions que ningú troba al mercat i que li han arribat a través de botigues remotes de segona mà d’algun país del món. Les mira amb admiració de col·leccionista i en repassa cadascun dels detalls dels vestits, amb l’escrutini propi del dissenyador que busca l’equilibri en totes les seves composicions. La mateixa mirada recorre els seus treballs, buscant la perfecció en cada puntada, en cada màniga, en cada combinació de textures. Però la perfecció per a ell no és sinònim d’harmonia. Més aviat és l’equivalent a convertir fidelment en teixit, les imatges que té a la ment quan es posa a treballar en cada nova col·lecció.

 

Pensava que li anirien tan bé les coses quan va arribar a Barcelona, per estudiar disseny de moda?

Quan estudiava mai pensava a llarg termini. El meu objectiu era aconseguir treure’m el curs i seguir un any més. Vaig estudiar ciències i a l’escola de moda –Felicidad Duce, avui LCI Barcelona– la majoria dels meus companys havien estudiat el batxillerat artístic. Em passaven la mà per la cara dibuixant! Jo estava un dia sencer per fer un dibuix, ells el feien en unes poques hores. Només pensava en treure’m un curs més, sense proposar-me grans fites perquè no sabia dibuixar, ni cosir!

 

Per què a Barcelona?

Perquè hi havia nascut i sempre hi havia volgut tornar. Estudiar a Galícia, on vaig créixer, implicava quedar-me en un poble més petit que Lugo i jo volia anar a la ciutat.

 

Ha fet catorze col·leccions. Són 50 % imatge i 50 % estratègia comercial. Per què?

Perquè primer haig de fer soroll perquè em coneguin. Faig una posada en escena que incorpora més imatge i peces que no són pensades per vendre, però a vegades es venen. Ocasionalment, m’he pogut equivocar, però penso que si la botiga vol comprar quinze peces, tant és que les vegi en el 50 % de la col·lecció com en el 100 %.

 

Però ofereix menys oferta per triar?

És una estratègia més lenta, però et permet fer-te un lloc al mercat.

 

El resultat són desfilades que han aixecat valoracions com «impossible de vestir».

Sí, però són desfilades! Si li treus la perruca i el maquillatge a la model, les peces per separat les pots vestir totes. En tots els looks hi ha coses que et pots posar i coses que no. Jo no tinc una línia de texans amb la que combinar algunes peces, ni tampoc sé si la vull tenir, això ho farà el client fora de la desfilada.

 

Quin aprenentatge li han deixat aquestes catorze col·leccions?

Ostres! He après de tot. Per exemple, com enviar un estampat que acaba funcionant per a un teixit i per a un altre no; com intentar fer-ho tu, perquè no tenies diners i espatllar el teixit; que t’arribin les peces amb el teixit a l’inrevés i apostar per treure-les al mercat i que funcionin; quedar-te curt amb una col·lecció; les negociacions amb les botigues…

 

La gestió empresarial és el taló d’Aquil·les dels dissenyadors?

Sí, no som comercials. Quan estàs començant ho has de fer tot tu. En el meu cas feia els patrons, cosia, anava a les botigues. Alguna cosa havia de sortir malament!

 

Ara ja són quatre persones a l’equip!

I voldria tenir una persona que només es dediqués a la part comercial. També hi ha la possibilitat de vendre a través de lessales d’exposicions, però quan encara no tens un nom consolidat és dur. Et demanen un fix, a més de la comissió de venda, per assegurar-se els seus guanys.

 

Venen a tres botigues a Espanya i a dues fora, a Hong Kong i al Líban. Funciona millor el client estranger?

Molt millor. Ara, a més, també estem buscant possibilitats en el mercat alemany. En la passada edició, la fira Bread&Butter ens van convidar. Però el seu calendari coincidia amb la 080 i era impossible fer-ho tot i fer-ho bé. No volem fer les coses malament!

 

Quina és la seva clienta?

En realitat jo anava adreçat a un tipus de dona i ara en tinc un altre.

 

Primer, la seva dona objectiu.

Una dona de mitjana edat, en el món laboral, amb un vida social activa i lligams amb la moda. La dona que em compra ha acabat sent totalment el contrari.

 

Com és?

Noies molt joves que estalvien per comprar-se la peça o, fins i tot, els la compra la mare. També una dona que en té més de quaranta. A partir de certa edat, probablement, ja tant els fa el que puguin dir del seu estil. Totes tenen en comú que busquen alguna cosa exclusiva.

 

On està l’exclusivitat de les seves peces?

Cap peça serà igual completament. Els brodats i els estampats estan fets a mà.

 

Des de fa cinc temporades, també ofereix dissenys per a home, quin estil té aquest client?

Vaig començar a fer aquestes peces perquè me les demanaven i, al final, ho vaig provar amb tres looks en una desfilada. Es van vendre moltíssim. No m’ho creia! Van funcionar millor que la col·lecció de dona. Com en el cas de les dones, tinc nois molt joves i homes al voltant dels quaranta anys. A aquests últims, els agrada molt la moda i, el cap de setmana, volen posar-se una camisa més especial.

 

Què passa quan una col·lecció no funciona?

En general, les botigues sempre venen més peces d’estiu que d’hivern. No diria que una col·lecció sencera no funcioni, sinó que hi ha peces que no funcionen, sigui pel color o per l’estètica que projecten. A mi m’agrada molt més treballar les col·leccions d’hivern. Posar capes i capes i capes, uf! M’encanta! Són les preferides! Però amb les que vaig guanyar els premis de la passarel·la 080, van ser les col·leccions d’estiu i crec que no eren les millors.

 

L’estètica entre les seves col·leccions es dispara molt. És una estratègia premeditada?

Em surten així, no ho sé fer d’un altra manera. També és cert que la gent es queda amb la imatge que es projecta a les desfilades i cal anar més enllà, per saber què fa el dissenyador. A mi m’han etiquetat com el gòtic o el que fa óssos. Només he fet una col·lecció negre i una amb óssos!

 

Necessitem etiquetes per simplificar la realitat?

Sí, i nosaltres per rifar-nos-en, vam decidir treure un ós en cada col·lecció! Així els donàvem motius. També m’han dit que tinc certs aspectes foscos i jo em pregunto per què? Perquè dic que és una nena llop? La meva última col·lecció estava inspirada en nenes llop que feien festes de pijames. Com que diuen que sempre hi ha d’haver alguna cosa fosca a les meves col·leccions, ja la busco expressament (riu)!

 

La seva darrera col·lecció s’inspirava en la seva germana. Feia festes de pijames de nenes llop?

(Riu) Volia fer festes de pijames!

 

Sempre busca una persona per dedicar-li la seva col·lecció?

Les meves col·leccions són molt personals, les porto molt al terreny personal.

 

Això requereix molta energia.

Visc tot el que em passa molt intensament. A vegades, voldria que es tractés només d’un treball, però no puc. Dono tota la vida a una peça, hi deixo tot el que tinc. Hi ha persones que donen valor a aquesta forma de treballar i d’altres que no ho fan.

 

I els seus records familiars a Galícia, hi juguen un paper important. Per exemple, amb la presència de brodats i puntes.

De petit, em meravellava veure la meva àvia i les seves amigues fent ganxet al carrer, a l’estiu. Ara, a cada col·lecció incorporo puntes i, així, ella també hi és present. Molta gent no ho sap, però és així.

 

La moda esgota?

En el meu cas necessito un descans. No sé encara què faré, però potser faig la col·lecció i no desfilo… Encara no ho sé del cert, sempre ho dic i, al final, (riu) desfilar també m’agrada molt! Però necessito desprendre’m d’aquest estrès per un temps. Fins ara, no treballo per looks, sinó peça per peça, a partir d’un concepte. Són peces individuals. El resultat és que tot pot combinar amb tot i que requereix més pausa i més temps. Ara sí que vull treballar per looks i no dissenyar-ho tot de cop, això simplificarà el procés.

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]