Entrevista

«El color és un sentiment»

Pepa Poch, pintora

Entrevistem la pintora Pepa Poch per conèixer la influència del seu treball sobre la moda i la tasca que fa com a única representant espanyola en la International Colour Authority.

 

Buscant els orígens dels colors que predominen en la moda, arribem fins a la pintora i artista Pepa Poch. El color és la raó de ser de la seva obra pictòrica, viu envoltada d’olis i pigments i sap interpretar com ningú la relació que es produeix entre la llum i els cossos on es reflecteix.

 

L’amor per la pintura li va arribar de la mà dels seus pares, també pintors. La relació amb la moda comença en la infantesa, ja que la seva mare era figurinista de Balenciaga. Envoltada de dibuixos per al gran modista espanyol i de quadres del seus pares, va néixer dins seu la força artística que avui expressa sobre les teles.

 

Parla de sentiments, d’intimitat i de l’ànima per poder expressar el significat del concepte color. L’univers cromàtic que l’envolta és infinit i sempre està lligat a les seves vivències personals i als trànsit pels diferents països del món en què ha viscut. De tots ells, n’ha deixat un empremta en forma de quadre o de creació artística i, sobretot, de tots n’ha extret un matís per crear un to de color nou.

 

Com destil·la Pepa Poch noves gammes de colors és un procés molt important per conèixer el perquè de les tendències cromàtiques en la moda. Aquesta artista és l’única representant per l’Estat espanyol a la International Colour Authority (ICA), organisme privat que s’encarrega, cada temporada, d’emmarcar la tendència en colors per a la moda.

 

Poch hi és vinculada des del 1999, quan va aconseguir sorprendre els 14 membres restants de l’entitat amb la seva proposta trencadora i arriscada. Avui, quinze anys més tard, la feina que realitza a ICA va més enllà de detectar tendències cromàtiques, sobretot les crea.

 

La millor forma de comprendre aquest procés i la complexitat dels significats que Pepa Poch atorga al color, és contemplar els seus quadres. Durant aquesta entrevista nosaltres ho fem asseguts davant d’una «Sopa d’amor», el nom d’un d’ells.

 

Acaba de tornar de la reunió anual de la International Colour Authority. Què hi ha fet?

He portat la meva proposta de colors per a la temporada 2015-2016.

 

És l’única representant espanyola en l’entitat. I des de fa 12 anys, la seva proposta de colors il·lustra la portada del catàleg de tendències d’ICA. Com va començar a col·laborar-hi?

Des de l’Instituto Español de la Moda em van proposar com a relleu per l’anterior representant a ICA. Havien vist el meu treball il·lustrant la revista de l’Instituto i els va semblar una bona opció enviar-m’hi per presentar la seva proposta. Un cop allà, ICA em va demanar quins color jo personalment els presentaria i els vaig sorprendre amb una paleta molt atrevida, amb colors potents que aportaven molta força i llum. A partir de llavors, vaig passar a ser-ne membre.

 

Sou 15 països i surt una paleta única. Com us ho feu?

Sí, tot i que culturalment tots tinguem orígens i influències diferents acabem convergint en una proposta.

 

Quin és el procés?

Ens reunim durant tres dies a Londres i, la primera nit plegats, ningú explica la seva proposta. L’endemà, tots presentem i defensem la nostra posició ajudats amb fotografies o retalls de revistes. Jo porto els meus quadres, encara que ara faig versions més petites perquè és molt complicat el seu transport en avió. És sorprenent, al final de totes les presentacions, ens adonem que sempre coincidim! Sense haver-ne parlat abans, tots convergim en les propostes que fem.

 

Quines tendències de color vau defensar enguany?

Els taronges i els fúcsies van ser els protagonistes. Som persones amb criteri i això fa que al final coincidim.

 

La crisi ha afectat les tendències en els colors?

Sí, hem passat a parlar més d’èpoques que de tendències llargues perquè ara els colors no desapareixen tan ràpidament. Abans, vèiem que s’imposava el rosa per exemple i de seguida havia desaparegut.

 

Quin rol ha jugat l’art en aquesta prolongació de les tendències?

Des de la gestió de l’art s’està apostant decididament per fer que les coses siguin més intemporals. S’intenta que les tendències durin més i actualitzar-les amb complements de rabiosa actualitat. La gent necessita que les coses durin més perquè ningú pot comprar tant!

 

A Londres, a banda de la cita amb ICA, què més hi ha fet?

He participat en la presentació de la meva nova exposició «Riba London» al Royal Institute of British Architects.

 

La moda comença en l’art?

L’art és una font de creació molt important. Diria que l’art és molt seriós i la moda és caduca i frívola. Però tot és cultura i tot sorgeix dels sentiments i de les tendències.

 

Quina relació uneix art i moda?

En el fons els dissenyadors van a cavall dels artistes. La moda, el maquillatge, els productes en general es fixen sempre en l’art. Quantes col·leccions hem vist darrerament inspirades en Dalí o en Mondrian! Jo mateixa vaig fer una túnica, quan tenia 18 anys, inspirada en Picasso que va guanyar el premi de la fundació Roviralta. 

 

Com interpreta vostè el rol de la tecnologia en la creació artística?

Sembla que la tecnologia ho fa tot més fàcil. Podem agafar un color i posar-lo en un lloc o tocar una tecla i fer el que vulguem, és així de senzill! Però cal tenir una base! Jo vinc d’una escola on ens van ensenyar que calia fer-ho tot a llapis. Actualment, es digitalitzen les imatges, les imprimeixen en un llenç i simplement, les omplen de color. No dic que això no sigui art, no ho dic! Però és un art que no és tan expressiu i que no té tant de valor.

 

Això passa també en la moda?

La tendència és una mica la mateixa. Recordo l’Ava Gardner o altres artistes, que duien roba amb glamur, feta només per a elles, com es movia aquella roba! És cert que ara hem de ser pràctics i no podem vestir-nos així sempre, jo mateixa necessito una samarreta per pintar. Però crec que estem en un moment en què cal deixar la tecnologia una mica a banda.

 

Amb quin objectiu?

Intentar tornar a allò més primitiu, manual i artesà. Potser no tan primitiu com quan vaig tenyir roba de forma tradicional amb pigments naturals a Guinea Conakry…

 

Moltes influències de la seva obra neixen en els viatges que ha realitzat a l’Àfrica, als EUA, a Grècia… Va a buscar-hi noves inspiracions?

En realitat, la vida m’hi porta. No vaig a buscar res. Quan vaig exposar a l’Ayala Museum de Filipines vaig trobar noves paletes i imatges que després he reproduït en la meva obra.

 

I de Cuba, va sorgir aquest quadre que tenim davant?

Sí, es diu «Sopa d’amor» i el vaig pintar allà.   

 

L’Empordà, on vostè viu, què aporta al seu univers creatiu i a la seva paleta de colors?

Hi aporta molt, per exemple allà vaig pintar la sèrie La Renaissance on hi apareixen gira-sols secs. L’Empordà és l’únic lloc on pots trobar-los.

 

Els seus pares eren pintors, tots dos, però a més havien treballat en el sector de la publicitat i la moda.

En el món de l’art hi ha una vessant que t’has de guanyar la vida d’alguna manera. I fins que no aconsegueixes ser reconegut, has de fer quelcom més. El meu pare era pintor però va treballar molts anys com a publicista i la meva mare com a figurinista. Hi ha dos tipus de pintors, el que es fa i el que és hereu d’un nom que li permet des del principi viure dels seus quadres…

 

Vostè ha aconseguit viure de l’art?

Sí, per sort ho he aconseguit i a més pinto el que jo vull. Faig els quadres que jo em posaria a casa.

 

Quin quadre està pintant ara?

Estic realitzant un retrat per a un projecte sobre persones sense sostre, de l’Ajuntament de Barcelona. M’he entrevistat amb la persona que pintaré, he  parlat molt amb ella i el que m’ha transmès serà allò que pinti. Pinto retrats de l’ànima!

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]