Entrevista

«Em miro les coses que menys m’agraden, perquè m’agradin»

Roberto Etxeberria, dissenyador

El catedràtic de ciència política de la UAB Joan Subirats va ser el model convidat a la desfilada de la firma Etxeberria en l’última edició de la Mercedes-Benz Fashion Week Madrid (MBFWM). La marca juxtaposava sobre la passarel·la ciència política i moda, tendències i universitat i si algú podia fer que aquesta parella tingués sentit, és el seu dissenyador, Roberto Etxeberria.

 

Nascut a Eibar (Guipúscoa), Etxeberria es projecta des de Barcelona cap al món amb un èxit creixent. Per conèixer millor la seva proposta de moda masculina, els ingredients que combina per seduir els mercats de la moda internacionals més exigents i per saber quelcom més del seu imaginari creatiu, parlem amb ell.

 

Ens rep a l’estudi d’Esplugues de Llobregat on, sobretot de nit, sorgeixen les idees innovadores que l’han convertit en un dels dissenyadors de moda masculina que més interès desperta en aquests moments.

 

De tot allò bo que li està passant ara mateix, què escull?

El millor és que, sense veure l’etiqueta del producte, el públic ja sap de qui és aquell abric o aquell pantaló. Saben que és Etxeberria, el reconeixen, això és una passada!

 

Des de fa sis anys, a més de dissenyador és empresari. Com viu aquesta experiència?

Primer cal invertir. Tot el capital que tenim aquí és casolà i això és el millor. Bé, i el pitjor… No, de fet és el millor perquè no depenem de ningú i no hi ha socis capitalistes.

 

Ni n’hi haurà?

Mai pots dir mai. Caldrà valorar-ho si hi ha una oportunitat, ara no hi és. Però el que no voldria és deixar les decisions importants en mans d’algú altre que em digués si les col·leccions han de ser més comercials o menys o qualsevol altra cosa.

 

Fa poques setmanes acaba de presentar la seva col·lecció a la MBFWM i el veiem molt enfeinat de nou. Quin és el projecte en el que ara està immers?

Estic fent la col·lecció primavera-estiu 2015 i tinc altres projectes, però no puc dir-ne res, de moment.

 

Res de res?

No massa. Desfilaré a fora però és un projecte important i de moment, això és tot.

 

Però vostè ja ha desfilat a fora.

Sí. A Viena, Bogotà, Mèxic, Brooklyn i… És clar, també he fet coses a Bilbao i a Vigo.

 

…i a Ego de Cibeles, on va ser guardonat en dues edicions consecutives.

Sí, dues! A més, vaig estar a dos Off de Cibeles. Finalment, en l’edició d’enguany, per primera vegada he fet una desfilada individual.

 

Llavors, els propers plans són desfilar en una de les grans passarel·les internacionals…

Alguna cosa hi ha d’això.

 

Canviem de tema, doncs. Ens deia que just l’enganxem dissenyant la col·lecció d’estiu…

No, als matins no sóc tant productiu. Les nits són el meu moment i és llavors quan trec el millor de mi.

 

I d’on ho treu?

Devoro informació i sóc supervisual. Ho devoro tot, tot! Allò que m’agrada i allò que no!

 

Què en treu d’observar les coses que no li agraden?

Em miro les coses que menys m’agraden perquè m’agradin. Destil·lo d’elles el millor, i d’allà sorgeix la creativitat que em permet fer els meus dissenys. Hi ha una frase que diu: ‘M’inspiro en les coses que menys m’agraden’ i la trobo molt bona. Ah! I jo miro més moda de dona que d’home.

 

On està el límit?

Li diré que el límit de l’exquisidesa pot arribar a fregar el mal gust.

 

I com evita no caure en el mal gust?

El meu equip m’ajuda. Quan passo algunes línies vermelles m’alerten!

 

Des que va crear la seva pròpia firma, ha anat encadenant petits i grans èxits. S’esperava aquest resultat?

No, no m’ho esperava. La moda és molt complicada i faig un tipus de producte molt determinat. Però una de les grans decisions que vaig prendre va ser dissenyar moda per a home. La moda femenina està molt explotada des del meu punt de vista. En canvi, l’home té molt més recorregut perquè, durant anys, ha semblat que no es vestia i no hi havia interès en dissenyar per a ell.

 

Llavors, vostè es va preguntar: home o dona?

Sí, va ser així. Abans, treballava per Sergei Povaguin, un magnífic dissenyador i ell feia disseny per a dona. Tenia la sensació que si feia dona com ell i pel fet d’haver-hi treballat durant 5 anys, irremeiablement es farien comparacions entre els nostres treballs. A més, sempre hi havia la possibilitat que s’establís alguna connexió involuntària entre el meu treball i el seu, ja que jo formava part del seu equip.

 

Anem més enrere, per què decideix deixar Éibar, el seu poble natal, i venir a Barcelona per estudiar a l’escola Felicidad Duce?

Allà no hi ha massa cosa a fer en l’àmbit de la moda. Tampoc Barcelona i Madrid o Madrid i Barcelona, tant m’és. Em refereixo que si vols tenir veu en la moda no pots tenir dues passarel·les competint. Però deixant això de banda, el que em preguntaves: com a dissenyador, si no et quedes a Barcelona o a Madrid, no tens res a fer. Al meu poble no tindria la informació visual que tinc aquí. Quan surts al carrer a Barcelona, veus passar el món, i captures molta informació.

 

La primera vegada que vostè va desfilar al calendari oficial de Cibeles va presentar una col·lecció exclusiva de 36 abrics, una aposta inèdita.

Sí, l’abric era la peça protagonista d’aquella col·lecció i va tenir uns resultats molt bèsties. Recullo molts fruits d’aquella aposta i els plans futurs vénen marcats per l’èxit d’aquella col·lecció… Però no explico més! Pel que fa als abrics, ara es poden comprar a ciutats com París i Nova York. Va ser un encert!

 

Defuig el concepte de moda efímera?

Sí, les tendències em resulten indiferents. Em sembla patètic apostar per un color o per un altre cada temporada. Jo aposto pels colors que a mi m’agraden. En definitiva, vull generar peces que configurin uns trets d’identitat amb els que m’assimilin. Nosaltres fem petita alta costura d’home. Totes les matèries primeres són naturals i de primera qualitat i les convertim en peces de desig i de culte.

 

I com va convèncer un catedràtic de ciència política perquè desfilés a la MBFWM amb aquests dissenys?

Perquè ens uneix l’amistat. I perquè pot ser un perfil d’home que portaria els dissenys d’Etxeberria. És un home culte que quan veu quelcom ho sap comprendre i algú que, a més, té el poder adquisitiu per comprar aquest tipus de peça.

 

La seva moda no està a l’abast de totes les butxaques.

No, no ho està. Però hi ha persones que sense poder-la comprar, l’entenen, saben què vol dir una peça d’Etxeberria. Al final, qui compra aquesta roba és algú que pot fer lectures més enllà del que veu i que té un interès pel món i per allò que l’envolta.

 

 

Cibeles mostra les creacions catalanes

A banda de l’estrena en solitari d’Etxebarria a la MBFWM s’hi van veure un total de 40 propostes de firmes de moda, ja sigui en format individual o col·lectiu. Totes elles van mostrar les creacions que han preparat per a la propera temporada de tardor-hivern i que ja han començat a comercialitzar per tot el món. Aquesta era la 59a edició de l’antiga Passarel·la Cibeles i comptava entre altres amb Teresa Helbig, Andrés Sardà, Martin Lamothe, Ailanto o Maria Escoté, entre alguns dels noms lligats a la moda de Barcelona. Per la banda de les baixes, es va trobar a faltar a Sita Murt, un nom sempre habitual en la cita de la capital de l’Estat.

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]