Entrevista

«Veure quelcom real, em sembla, en si mateix, un luxe»

Marc Monzó, joier i director creatiu de Misui

Misui és el projecte amb què Unión Suiza celebra els seus 175 anys d’història. És una nova marca d’alta joieria, accessoris de luxe i disseny contemporani que en subratlla els orígens a Barcelona.

—–

 

Unión Suiza ha impulsat, coincidint amb el seu 175è aniversari, la firma Misui. Amb ella, contribueix a repensar la idea del luxe avui i, sobretot, a subratllar valors en alça en la societat contemporània, com l’ofici i el talent local. Per fer-ho, la històrica i prestigiosa casa de joieria, nascuda a Barcelona, compta amb el joier i ara director creatiu de Misui, Marc Monzó.

 

Recentment guardonat amb el prestigiós premi Françoise van den Bosch Award 2016, Monzó lidera l’aposta creativa de Misui amb un equip d’artistes i dissenyadors que inclou la joiera Estela Guitart, les creadores de barrets Nina Pawlowsky i Cristina de Prada, i el dissenyador de sabates Norman Vilalta. Són noms que prioritzen l’art de cada pas en el procés de creació, ja sigui d’una joia o d’un complement de vestir. Tots aporten a Misui la passió per l’objecte únic i la concepció del luxe com el fruit de la tradició i l’excel·lència.

 

Les col·leccions de Misui ja es poden veure a la primera planta de l’edifici d’Unión Suiza a Barcelona. Estan emmarcades per un espai excepcional, on el Modernisme subratlla l’exclusivitat de les peces que s’hi exposen. Misui es presenta al mercat de la joieria amb un nou llenguatge que es comunica amb el client que comprèn el luxe més enllà dels materials de la joia.

 

Pregunta: És el director d’art de la nova firma Misui, creada per Unión Suiza. Què implica aquesta responsabilitat?

Marc Monzó: Em vaig incorporar al projecte de Misui des del principi. Hem partit des de zero i, junt amb tot l’equip, la nostra responsabilitat és generar l’esperit i la identitat de la nova marca. Hem analitzat molts aspectes fins que hem fet la primera col·lecció, des del concepte del luxe avui, fins a la situació de la joieria contemporània actualment.

 

P: Què el va convèncer per unir-s’hi?

MM: El meu perfil i el perfil d’Unión Suiza són gairebé oposats. Però hi ha alguns vincles que el Joan Gomis (director de Misui) va veure. Va pensar que hi havia possibles connexions entre un projecte nou d’una marca d’alta joieria i el meu perfil de joier.

 

P: Però per a vostè quin va ser el factor més decisiu?

MM: A mesura que les converses van anar avançant, vaig veure que era un projecte on hi havia un component molt gran de llibertat i de compromís. Podíem fer coses interessants i intentar construir una veu independent. Podíem crear realment una marca singular, nova, amb una identitat pròpia. No calia seguir les tendències.

 

P: Per què el sector del luxe es pregunta què és el luxe?

MM: És quelcom que ens haurem de preguntar constantment. Fer luxe necessita una actitud d’alerta. En el sector de la joieria hi havia una necessitat de tornar a uns valors més tradicionals, a una manera de pensar més mesurada i més conscient del món. No em refereixo a la dimensió bucòlica de l’artesania. Em refereixo a qüestions com els materials no tractats o la producció local, que dóna suport als tallers de la ciutat. A Barcelona, hi ha grans tallers de joieria, ha estat un lloc de molta tradició.

 

P: Vostè i Misui parlen de la dimensió humana de la joieria, a què es refereixen?

MM:  A mi m’agrada pensar en la dimensió humana en tots els aspectes, des del creatiu, fins a l’econòmic, passant per l’ecològic. M’agrada que sigui una marca conscient de les coses que passen al món.

 

P: Hi ha demanda per a aquesta nova interpretació del luxe?

MM: És una necessitat global, no només del mercat a Barcelona. Hi ha clients arreu del món que tenen la necessitat de tenir peces singulars i que, alhora, tinguin aquest punt de consciència.

 

P: Parla de l’ètica de la producció del luxe?

MM: Més enllà dels estils i de les propostes estètiques, hi ha d’haver un punt d’ètica, sí. I més vinculat al luxe. A Misui tenim molta consciència de la cura del medi ambient i del tracte amb les persones. Volíem que el producte fos, entre cometes, net. Produir peces que deixen un món una mica millor. O com a mínim, que no l’haguem espatllat en aquesta acció.

 

P: Com es materialitza això?

MM: Hem aconseguit fer algunes col·leccions amb or Fairmined, d’extracció sostenible. En els territoris on s’ha extret, no s’ha fet servir cianur ni mercuri, cap tòxic que faci malbé aquestes zones. Quan s’extreu or dels rius, es fan servir aquests tòxics i les aigües queden contaminades. Els habitants de les zones properes en pateixen les conseqüències.

 

P: I les pedres?

MM: Les pedres que fem servir no estan tractades, vol dir que no s’ha utilitzat alta temperatura, no s’han irradiat ni s’han fet servir tractaments d’oli per intensificar-ne el color. Les nostres pedres són noranta per cent reals. El que tu veus és real, no hi ha una manipulació. Aquesta idea de veure quelcom real em semblava, en si mateixa, luxosa.

 

P: Quin rol ocupen els oficis relacionats amb la joieria dins de Misui?

MM: La marca neix per intentar tenir un vessant de projecte cultural. Vol comunicar els valors dels oficis, tot allò que els envolta i els seus coneixements. Difondre tots aquests valors encaixa amb aquesta idea del luxe.

 

P: Misui neix dins d’una firma que celebra els seus 175 anys d’història. Com es trasllada aquest llegat a la nova marca?

MM: Amb Unión Suiza, compartim el fet que ens agrada molt la joieria tradicional. Només pots donar una opinió pròpia del que és la joieria quan en coneixes la història i la tradició. L’herència d’Unión Suiza es pot veure en petits detalls estètics que formen part del llenguatge de les construccions de les joies.

 

P: Què aporta Misui a la joieria contemporània des d’una perspectiva artística?

MM: No crec que estiguem innovant en aquest sentit. Ens relacionem amb l’ofici de la mateixa manera com ho han fet les cases joieres sempre, intentant tenir una veu pròpia. Però un dels segells distintius de Misui és la mirada al futur de la joieria, tenint en compte la tradició.

 

P: Què fa a Misui diferent d’altres marques de joieria contemporània?

MM: Misui és una marca que tot just acaba de néixer. Ha d’anar fent camí i és el camí el que et defineix i dibuixa el que ets. S’aniran incorporant altres dissenyadors i serà bonic veure com donen una visió pròpia de la joieria, sempre al servei de Misui.

 

P: Vostè realitza la línia Lightbeam de Misui. El baguet, n’és el protagonista. Per què?

MM: El baguet és la talla que sempre acompanya altres talles. Aquí tota la col·lecció està construïda només amb baguets, més estilitzats que les talles estàndard. Volia treballar amb línies de llum, més enllà de les pedres. Volia explicar gràficament què és la lluentor en el luxe. El baguet és, a més, un element unitari, com el número u. Poder construir una col·lecció a partir del número u i contraposar això al valor que tenen aquests diamants em semblava que generava una tensió interessant.

 

P: En contraposició a Lightbeam, vostè firma també la col·lecció Fruitful. Peces de plata, senzilles i amb formes molt presents en el dia a dia de qualsevol llar. Una aposta totalment contraposada a l’anterior.

MM: Quan vam presentar les col·leccions, entre les quals hi havia la de l’Estela Guitart, totes basades en un gran rigor, a partir de molts càlculs i estudis en profunditat, em va semblar interessant fer una col·lecció desimbolta. Hi ha una gran tradició a les cases joieres de Barcelona de fer plateria i també un gran culte per l’objecte volumètric. Les fruites són formes molt innocents, presents en qualsevol àpat d’un nen de Barcelona i vaig arribar a aquestes formes perquè col·lecciono fruites de plàstic.

 

P: Cal or, platí, diamants o pedres precioses per considerar que una creació és una autèntica joia?

MM: No, no. Amb un tros de paper o un tros de ferro pots fer una joia. Qualsevol cosa que tu creguis que és una joia, ho és. Pot ser feta de qualsevol material.

 

P: El modelatge per ordinador ha estat cada vegada més present en el disseny de joies. Vostè com treballa?

MM: Treballo directament amb el material. Gairebé, ni tan sols dibuixo. Diria que hi ha hagut uns anys en què s’ha produït un abús de la tecnologia. És una eina fantàstica, com una llima o una serra de calar, però és important definir les idees i els llenguatges fora de l’ordinador. Avui hi ha un debat obert sobre què és artesania i què no ho és, arran de totes les produccions amb impressores 3D…

 

P: I vostè quina posició hi pren?

MM: No és només interessant si una peça està feta a mà o no. Cal analitzar quin tipus de pensament hi ha al darrere d’una creació. Hi ha un pensament artesà que té en compte la dimensió humana? Això és el que li dóna valor. Després, hi ha altres aspectes, com les habilitats de l’artesà.

 

P: Recentment, ha rebut el Françoise van den Bosch Award 2016, el més prestigiós guardó del sector a Europa i, l’any 2006, va guanyar el Premi de disseny del Col·legi Oficial de Joiers, Orfebres, Rellotgers i Gemmòlegs de Catalunya (JORGC). El consideren impulsor d’un nou llenguatge dins la joieria. Com definiria aquest llenguatge?

MM: El premi s’ha donat a gent que no ha buscat aquest reconeixement. Persones que han investigat molt. No penso que el que estic fent sigui diferent, sinó que hi ha una insistència en un camí. M’he mantingut fidel a una manera de fer les coses i el jurat ho ha valorat.

 

P: Però quan parlen de llenguatge propi, què caracteritza el llenguatge de Marc Monzó?

MM: És difícil descriure les peces per qui les fa. Només hi ha allò essencial i sempre hi ha una voluntat de síntesi.

 

P: Des de Londres fins al Japó, passant per Alemanya i els EUA. Ha fet classes i seminaris arreu. Per què el conviden a les escoles de joieria més prestigioses del món?

MM: Volen conèixer el treball de les persones que no construeixen tendències i es mantenen clares en les seves propostes. És molt bo per als estudiants que puguin veure exemples de gent que avança fora de les tendències del mercat. Les escoles de joieria volen donar visibilitat a això.

 

P: A Barcelona hi ha un bon nombre d’escoles que formen noves generacions de joiers. Com valora la cantera local?

MM: Fa dos anys, vaig quedar sorprès per l’alta qualitat dels treballs de final de curs de l’Escola Massana. Hi ha molta oferta d’escoles i bons professors. Des del meu punt de vista, es convida l’estudiant a convertir-se en artista i no tant en joier. És important l’equilibri entre la proposta artística i contemporània i el coneixement de l’ofici de joier i la proposta des de l’ofici. Crec que el JORGC contribueix a aquest equilibri amb la seva oferta de formació.

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]