Entrevista

“Hem retornat al llapis”

Joan Oliveras, conseller delegat de Bagués Masriera

El passat mes de setembre, l’empresa familiar Bagués Masriera va entrar en el mercat xinès. El seu conseller delegat, Joan Oliveras, explica a www.barcelonaesmoda.com les claus de la internacionalització de la firma. Amb ell, que és també el president de l’Associació Amics de La Rambla, repassem el present d’aquesta casa de joieria de luxe que neix fa més de dos-cents anys, gràcies a la unió de tres grans noms del sector, Masriera, Carrera i Bagués.

 

Acaben d’iniciar l’entrada al mercat xinès.

Cert, fins ara, ens havia costat perquè el nostre tipus de producte és més de base cultural.

 

Aquest és un tret limitador?

Nosaltres sabem que hem de buscar un consumidor que es relaciona amb el luxe des d’una perspectiva cultural. En alguns mercats hem d’esperar que passi una primera etapa de consum en la qual els materials tenen més pes. En un segon moment, i aquest és el nostre, el producte de base artística comença a tenir demanda. Per això, quan temps enrere vam estar, durant un any,  fent-hi prospeccions, no vam arribar a trobar el soci local que volíem. Ara sí.

 

Enguany també han entrat a Qatar. Quin paper juga la internacionalització a la firma?

Als anys 90 vam començar a sortir a l’exterior, primer al Japó i després als EUA. Els inicis de la internacionalització empresarial, fins que no és té èxit, són complexos.  Som una empresa molt petita i aquests processos requereixen molts esforços; per això, nosaltres no podem créixer de manera desordenada.

 

Xinesos i també russos són alguns dels turistes que més compren quan visiten Barcelona. Quin és l’impacte del turisme, en el volum de negoci de la firma?

Representen entre el 25 i el 30 per cent de la facturació de la nostra botiga del Passeig de Gràcia de Barcelona. És per tant un impacte molt important.

 

Un altre dels grans projectes recents de Bagués Masriera és aquest hotel “joia” on ens trobem, al cor de la Rambla de Barcelona.

L’hotel és un homenatge a la història de la firma. A les empreses d’alta gamma aquest tipus d’apostes ens donen la possibilitat d’obrir-nos a nous segments de negoci relacionats amb “l’art de viure”.

 

Abans aquí hi havien els seus antics tallers i la central d’exportació. Per què descarten l’opció de convertir la finca en pisos de luxe?

Entenem l’empresa com un instrument de la col·lectivitat, no només de la família. Ens nodrim de la societat i hi ha d’haver una acció de retorn. Així ho hem fet sempre com a firma. Per això, quan arran d’un canvi de normativa els tallers no poden estar en aquesta ubicació, el 2001 sorgeix la idea de fer l’hotel, juntament amb Derby Hotels. Vam tenir clar que volíem deixar de banda les operacions purament immobiliàries i no volíem fugir del cor de la ciutat, ens hi sentim íntimament lligats.

 

Les xifres apunten cap a un creixement del consum del luxe a nivell mundial.

Sí, però on creix? Els increments de consum es produeixen als mercats emergents. Als madurs, la caiguda del negoci no és tan accentuada com la que pateixen altres segments, però el sector no creix en termes reals.

 

Llavors, la crisi econòmica també ha arribat al luxe?

Al final la crisi arriba a tot arreu. El dubte sobre el futur d’Europa està present també en aquests consumidors. No podem oblidar que s’està produint una bipolarització social i ens estem equivocant molt. Es polaritza la societat mentre desapareix la classe mitjana. Estem matant la gallina dels ous d’or, perquè aquest era el segment amb més capacitat de generar riquesa i creixement.

 

Com és avui el consumidor de producte de luxe?

Les grans marques d’aquest sector a nivell mundial estan veient alguns canvis significatius. Per una qüestió relacionada amb la percepció de la seguretat personal i els hàbits socials, el consum d’aquest sector s’està modificant.

 

En quin sentit?

Ens trobem un consumidor que cada cop més no vol ser vist comprant. Fins als atemptats de l’11 de setembre als EUA, el sector del luxe només es movia a partir de l’experiència de tocar el producte, era una actitud de culte. Diria que era com una litúrgia personal. Producte del món insegur on hem anat a parar, això està canviant en alguns segments de la societat.

 

Com i quan compra?

Hi ha un segment creixent dins el luxe que pren les decisions de compra a partir de la informació que troba a Internet i a les xarxes socials.

 

Parli’ns del procés creatiu de Bagués Masriera. Com potencien la imaginació i la creativitat?

Li diré que hem tornat al llapis, després d’uns anys en els que treballàvem amb l’ordinador gairebé exclusivament.

 

Certament curiós en ple segle XXI.

Sí, però vàrem adonar-nos que ens viciàvem. Inconscientment, l’ordinador sistematitza i facilita tant el procés creatiu que porta per exemple a repeticions de formes. Era una eina limitadora i l’hem abandonat en els trams inicials dels processos de creació, per mantenir-lo en un segon moment.

 

D’on neix una nova col·lecció de Bagués Masriera?

Busquem sempre una excusa cultural. Per exemple, els plats de ceràmica catalana del segle XVII.

 

I a partir d’aquí?

Primer fem una immersió cultural en el tema. Per fer la col·lecció dedicada al concert musical, els creatius van assistir a classes de música, durant uns mesos. Abans de crear, calia entendre què és realment una partitura i una peça musical.

 

Quan saben que han trobat allò que busquen?

En el procés creatiu l’obvietat no ha d’existir. Només quan sofistiques el procés creatiu, n’extreus la síntesis essencial i és aquí quan trobes una novetat.

 

Quin és el repte avui de Bagués Masriera?

Evitar el mimetisme estètic. El producte ha de tenir arrels, sinó la singularitat no és certa.

“L’art quan més local és, més internacional esdevé”, deia Miró. I nosaltres reivindiquem l’art amb arrels.

 

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]