Entrevista

“Volem obrir botiga a París”

Lurdes Bergadà, dissenyadora de moda

L’any 1988, la dissenyadora de moda Lurdes Bergadà feia un pas molt important en la seva carrera professional. Deixava enrere la marca que havia fundat al 1973 i passava a comercialitzar totes les propostes que dissenyava amb el seu propi nom.

 

No es tractava d’un canvi d’estratègia comercial, ni tant sols d’una reorientació del negoci, era un canvi de vida. Després de 15 anys, Bergadà somiava a poder decidir com seria el seu dia a dia i gaudir amb la feina. Per això, va reorganitzar Plexiglas, la seva primera empresa que comptava amb 50 persones i exportava més de la meitat de la producció, i va crear la firma Lurdes Bergadà.

 

Amb 7 botigues pròpies i presència al mercat europeu i dels EUA, aquesta companyia, que té la seu a Granollers, no ambiciona créixer sinó, segons explica la seva fundadora, “seguir gaudint el dia a dia”.

 

Bergadà va començar en el sector de la moda per casualitat. Sempre s’havia fet la seva roba i la gent la parava pel carrer, per preguntar-li la casa on havia comprat aquell disseny. Quan va decidir vendre les primeres peces, va adonar-se de la bona acollida que tenien al mercat.

 

Treballar un quants mesos en una empresa de moda la va acabar animant a dedicar-se a allò que somiava ser. “Modista o dissenyadora, com es coneix ara”, afirma. “Ni tan sols sabia que això era un ofici en aquell moment. Al final, m’hi he dedicat per casualitat”, recorda.

 

Parlar amb Lurdes Bergadà és fer-ho amb algú que porta quatre dècades estretament vinculada al sector de la moda. El resultat és una conversa de luxe que, a través d’aquesta entrevista, compartim amb els lectors de www.barcelonaesmoda.com

 

Quin és el projecte més important en què esteu ‘immersos’ ara mateix?

La botiga electrònica. Posar en marxa un projecte així és més difícil del que sembla. Ara ja fa un any i escaig que funciona i encara requereix una gran inversió de temps.

 

Teniu pensat obrir noves botigues?

En principi no, però mai se sap. Buscar local és molt difícil i els preus són altíssims, ens costa molt, si no en tindríem més. Ara busquem local per obrir botiga a París. La capital francesa segueix sent l’aparador del món quan parlem de moda. Tot i que es fan desfilades arreu, ningú li prendrà mai el protagonisme a París.

 

També teniu punts de venda a botiga multimarca arreu del món.

Pocs, quatre que estan a Alemanya, Rússia i Romania, en botigues de molt alt nivell. Són pocs, però molt ben seleccionats. No volem vendre a botigues.

 

Per què?

Perquè als anys 80 ho feia. Llavors, tenia l’empresa molt més gran del que és ara. On ara veieu 8 persones, abans érem 50. Veníem a tot arreu i el 52% de la producció anava a França. Em vaig esgotar, em vaig esgotar molt.

 

Per quin motiu?

Perquè no era divertit, era negoci per negoci. Ara, amb les nostres botigues podem exposar la roba a l’aparador com ens agrada, parlem amb les encarregades de botiga, els expliquem com hem pensat la col·lecció i, sobretot, gaudim!

 

No era possible fer-ho abans?

No, perquè feies la roba i li perdies la pista. No sabies si aquella samarreta acabaria combinada amb un pantaló que pensaries ‘ai, mare meva!’.

 

Una col·lecció és com un fill?

Sí, i t’agrada veure’l créixer i saber on para.

 

Llavors el seu primer negoci anava bé i decideix redimensionar l’empresa a la baixa?

Funcionava bé. Però segurament jo em vaig espantar, tenia dues criatures que gairebé no veia. Quan ens faltava teixit i peces per una col·lecció passava un gran neguit. Vaig adonar-me que allò no era el que volia per a la meva vida. Tinc empresa perquè és l’única manera que hi ha de poder dissenyar i fer el que t’agrada però…

 

Què és el que més li agrada de tenir una empresa més petita?

La llibertat de poder fer el que t’agrada amb el teu propi aparador al públic. Anar a les meves botigues fer un aparador, col·locar el gènere d’una determinada manera. Tot i que no tinc tot el temps que voldria per fer-ho.

 

Vostè diu que el públic és molt intel·ligent?

Sí, en canvi el botiguer utilitza massa el cervell i, segurament, aquesta no és una feina per pensar massa. Basar-se en l’estadística de l’any passat és una mala orientació. L’any passat esborra’l, per això fem moda! En canvi, el públic té claríssim allò que vol.

 

Què li ho fa pensar?

Doncs, per exemple, el fet que quan portem una nova col·lecció a la botiga i l’ensenyem a les encarregades, ningú encerta quin serà l’èxit de la temporada i quina peça serà un fracàs. En canvi, quan fem un nou aparador, les vendes d’uns pocs dies ens permeten saber amb claredat quina serà la peça més exitosa i quin ha estat l’error.

 

Es consumeix igual en època de crisi?

El sistema és el mateix però es limita la quantitat. Nosaltres també hem notat la crisi, és clar.

 

Però esteu resistint bé?

Sí, per sort, tot i que l’hem notat.

 

És el teixit l’element clau dels dissenys de Lurdes Bergadà?

És el que ens permet donar un aire diferent a la col·lecció, però també és el que més ens costa. Cal localitzar-los o a vegades els creem nosaltres. En comprem sobretot a Itàlia i també a Corea, perquè a mi m’agrada molt el Tencel i és on millor el fan.

 

Vosaltres feu el disseny, el patronatge i el prototip. I la producció?

Aquí a Barcelona es produeix la col·lecció de dona, a Lleida la d’home. El punt de tricot a Igualada i el punt circular a Portugal.

 

La indústria tèxtil ressorgeix?

De moment nosaltres no ho notem, tant de bo passés perquè ens estem quedant sense xarxa. Ens tanquen els tintorers, els acabadors…i això ens dificulta molt la feina.

 

Feu dues col·leccions a l’any i des del 2002, quan s’incorpora el seu fill a la firma, dissenyeu la col·lecció d’home. Com treballeu per donar una mateixa imatge de Lurdes Bergadà?

Jo no intervinc mai en la línia d’home. Les col·leccions al final s’assemblen molt perquè triem els teixits junts i també encarreguem teixits especials que acaben sent per a les dues línies.

 

Quin paper juguen les tendències en les vostres propostes?

La veritat és que intento fixar-m’hi, però avui hi ha poques tendències. Des que tenim les grans cadenes de moda s’han acabat les grans tendències de temporada.

 

Quina és la clau de l’èxit de tots aquests anys?

La singularitat del producte i, sobretot, donar prioritat a passar-nos-ho bé fent-lo.

 

I què és allò que més valora d’aquest temps?

La resposta dels clients. Això no té preu! A més, ara estem venent a la tercera generació i és molt divertit quan es diuen que la seva àvia ja vestia Lurdes Bergadà.

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]