Entrevista

“Ens hem vist obligats a anar a Madrid”

Josep M. Donat, president executiu de TCN

TCN respon a les sigles de Totón Comella Noé. Ella és l’ànima creativa de la firma i la meitat del binomi perfecte que forma amb el seu marit, Josep M. Donat, el president executiu de la companyia. Una conjunció que, amb esforç, treball i dedicació, han fet de TCN un luxe possible, tal com ell mateix defineix el producte. Han sabut fer-se un lloc en el mercat i passar de puntetes per la crisi econòmica. De fet, els seus plans d’expansió continuen amb l’obertura de noves botigues. Florida, Miami, Mèxic i els Emirats Àrabs centraran la seva estratègia internacional. Hem parlat amb Josep M. Donat sobre la companyia i la situació de la moda al nostre país. Un empresari de referència, implicat en la promoció i projecció del sector a Catalunya.

 

Com s’aconsegueix l’equilibri perfecte entre matrimoni i feina?

Amb plena confiança l’un en l’altre. Hi ha moments de tot, però com tots els socis i tots els matrimonis. El secret és creure que la persona que tens al costat és la millor, que, en el meu cas, és el que ho penso, i saber estar al teu lloc i entendre la seva parcel·la. Ella no es posa en la part econòmica ni jo en la de disseny.

 

Una fórmula fàcil, a simple vista.

Vam trigar uns sis anys a aprendre-ho, però un cop ho vam entendre, tot va anar rodat. És important tenir una vida interior el més plena possible. Quan sortim d’aquí, s’acaba la feina. Els problemes domèstics no són els de l’empresa.

 

La crisi econòmica actual ha fet reformular molts models de negoci, és el vostre cas?

Ens n’estem sortint i estem creixent, però ho dic amb la boca petita. La clau està en el que passarà a partir del setembre, quan tornem de vacances. Ens tornarem a posicionar i sabrem què vol dir el 2% més d’IVA.

 

Tenir una botiga al passeig de Gràcia ha ajudat a moltes marques a posicionar-se, és el vostre laboratori d’idees?

La primera botiga és la que ens va ajudar a ser el que som, la de Mestre Nicolau, perquè va ser la mare de tot i a partir d’aquesta vam fer les quinze botigues que tenim. És la que realment reflecteix tot l’esperit TCN.

 

Però continueu apostant pel passeig de Gràcia?

És una finestra al món, un acte de publicitat permanent per on passa tothom. Fins ara, era el carrer més luxós. Però ara ja no sé ni què vol dir la paraula luxe ni què significa el passeig de Gràcia, perquè tan bon punt et pots trobar cadenes verticals a preu baix, com firmes de molt luxe. No és l’avinguda Montaigne, per molt que vulguem.

 

Com us afecta la competència dels grans grups del sector de la cotilleria?

Afecta, però parlem de dos públics diferents, nosaltres intentem ser un luxe possible i que la gent no se senti massificada. El nostre client no vol anar uniformat.

 

I les imitacions?

Som molt seguides. Aquestes cadenes massifiquen el que nosaltres fem. Estem tranquils perquè te n’adones que és la còpia. Quan vaig a una d’aquestes cadenes em sento com un cantant en el top manta. Si estàs ben representat és que vas bé. Una còpia és un regal. Si gent que factura el que factura estan pendents de tu, vol dir que no ho fem tan malament.

 

Tot i així, m’agradaria que les cadenes tinguessin més personalitat i es dediquessin a mirar menys i a dissenyar més. M’encantaria pensar que aquestes cadenes estan invertint en disseny.

 

Voleu fer créixer més el producte?

Ja som a les 23 hores, una dona pot vestir de TCN pràcticament tot el dia. Estem pensant en llançar una col·lecció d’home. Segurament serà el següent pas i, de fet, ja la tenim dissenyada.

 

Quan?

No ho sabem encara.

 

Rebeu ofertes per absorbir la marca?

Sí, però no me les escolto. No és el moment.

 

Prové del món de la joieria, veurem alguna col·lecció de joies sota el paraigua TCN?

No descarto tornar a invertir en el sector en què vaig néixer, però no sóc dissenyador. Potser algun dia faig alguna col·lecció dissenyada per la Totón. Em fa certa gràcia.

 

Quina estratègia empresarial esteu fent servir ara? Us heu centrat en l’expansió internacional?

Hem obert botigues, i ara estic tancant l’obertura d’una botiga a Itàlia. Estem treballant tots els mercats, però volem centrar-nos en l’Amèrica del Nord, sobretot en la zona de Florida, Miami i Mèxic. També en els Emirats Àrabs, perquè a Europa cada vegada estem més consolidats.

 

Creu que la flexibilitat de la moneda xinesa anunciada pel govern us beneficiarà?

No m’interessa la Xina. En el nostre sector és la causant del principal problema que tenim: l’excés de producte. I això és el que castiga els resultats de les empreses. La Xina et pot aportar preu, però no acabes de descobrir mai els costos reals ocults de fabricar allà. A més, si tu necessites 500 peces i el proveïdor xinés te’n fa fabricar 800, tindràs 300 peces que et sobraran i que, juntament amb les dels altres clients, aniran creant excedents que el mercat no podrà engolir. Així que, encara que et surti més econòmic, el petit marge que et queda te l’acabes menjant.

 

On fabriqueu?

Tot el que podem aquí, però també a Turquia, a Portugal, al Marroc i alguna cosa a la Xina, però al mínim possible.

 

On va a parar l’excés de producció que comentaves?

Provoca que moltes marques comencin les rebaixes molt abans, perquè saben que no podran vendre tot el que tenen. He vist firmes que fan descomptes per inici de temporada del 50%. Això què vol dir? Que no anem bé.

 

El mercat també està canviant…

No vaig en contra del sistema, però ens estem abocant a una desesperació, sense ser conscients que el mercat s’ha fet bastant més petit, que estem canviant els hàbits.

Però d’aquesta crisi hem de fer lectures positives, perquè ens ha ajudat a veure tots els errors que havíem fet com a empresaris i a posar-hi remei. Ara les menys endeutades són les que aguanten. I com t’endeutes? Comprant més estocs i tenint-ne excedents. Els negocis han de ser més palpables, s’ha de saber canviar menys peces i tenir més diners a caixa.

 

Les vostres filles volen continuar amb el negoci familiar?

Ara ja formen part del consell d’administració i són accionistes, però vull que es dediquin al que vulguin. El que els vull ensenyar és a ser unes bones empresàries o a ser unes bones accionistes, que és tan important una cosa com l’altra. Si volen seguir una altra professió han de saber ser generoses amb la gent que pilota l’empresa i saber llegir i interpretar un balanç i un compte d’explotació. Defendre la rendibilitat, però deixar treballar. I si volen pilotar per mi seria un somni.

 

Heu apostat molt per desfilar a Madrid, com us està funcionant?

No hem apostat, ens hi hem vist obligats. No hi ha hagut pitjor política com la del govern tripartit, que passarà a la història com el pitjor govern que ha tingut la moda a Catalunya. No només ha tancat la manera d’expressar-se d’unes marques que creen feina, generen IVA, impostos i riquesa, sinó que a sobre ens han fet anar a Madrid.

Barcelona s’ha quedat sense moda, els dissenyadors vam lluitar molt perquè no hi hagués una fusió entre Cibeles i Gaudí. I després, de la nit al dia, regalen la passarel·la Gaudí a Cibeles i ara costarà molt aixecar-lo. Aquest govern no entén de moda.

Han deixat buida Barcelona, només amb una escola bressol, que em sembla bé perquè s’han de recolzar les joves promeses, però ha deixat que els consagrats marxéssim a Madrid. Això és com el futbol i el Barça, que potencia la cantera, però té un Messi, un Ibrahimovic, un Touré Yaya, gent consolidada que dóna solidesa als joves.

 

Solucions?

Tenir un conseller que cregui en la indústria d’un sector i que vagi a per totes. Això no vol dir posar molts diners, sinó fer les coses bé, amb paciència i donant consistència als projectes. De fet, i vull que quedi clar, aquesta estratègia només la van fer per carregar-se una molt bona política que havia fet el govern anterior. Les conseqüències eren el menys important. I parlo només del meu sector, però podria posar casos d’altres sectors.

 

Creu que si CIU guanyés a les properes eleccions es podria remuntar?

N’estic convençut, amb una conselleria que entengués que ha d’anar a veure empreses i recolzar el sector.

 

Si això passés, tornarien a Barcelona?

Si fos així, seuríem a parlar per veure què fem, perquè la majoria ens sentim profundament catalans, orgullosos de desfilar aquí. Què hi ha millor per un empresari que presentar les col·leccions a la teva ciutat? No descarto tornar, però amb un bon projecte.

 

Com va ser la teva experiència com a president de Passarel·la Barcelona?

Molt enriquidora, jo ja havia col·laborat molt amb el Paco Flaqué, sempre has d’aprendre del millor i per mi ell ho és. Vaig aprendre que quan governa un bon polític tot va bé. Quan el tripartit es va separar i va governar Maragall sol, tant el conseller Castells com el director general de Comerç, l’Oriol Balaguer, van entendre el projecte, ens van ajudar i van estar al nostre costat.

En el moment que van entrar els interessos partidistes, van tornar els conflictes i quan va guanyar per segona vegada el tripartit i el conseller Huguet va passar a presidir la Conselleria va desaparèixer Passarel·la Barcelona.

 

Quin mercat els funciona millor, Barcelona o Madrid?

Desfilar a Madrid ens està funcionant molt bé, però van ser vint anys desfilant a Barcelona. La moda té un punt mediàtic brutal. Quan hi ha fires de moda la ciutat brilla, és un producte que dóna alegria, es fan festes, es posa de moda una ciutat. Això s’ha acabat.

 

Però per ser justos he de dir que Passarel·la Barcelona va tenir el recolzament de la Cambra de Comerç de Barcelona i del seu president, Miquel Valls. Ens va ajudar a poder tenir quatre edicions més, que sinó no les haguéssim celebrat i ens vam adonar que hi ha gent brillant. I per això no té rival, només en tindrà, quan ell ja no vulgui ser president.

 

Com hauria de ser el model perquè Barcelona tornés a fer de motor del país?

Tinc el meu projecte molt clar, una barreja público-privada, amb tres potes: emergents —com és el 080—, dissenyadors consolidats i, en tercer lloc, les marques, la indústria. Cadascú ha de tenir el seu espai i els exigiria diferents objectius en funció de les seves possibilitats. Tot en la seva escala de valors, igual de difícil, però amb objectius diferents.

 

Lideraria aquest projecte?

M’agradaria que Catalunya i Barcelona tornessin a agafar el pols. Si el projecte és maco m’ho estudiaria. Sé el que vull i estic preparat per tirar-ho endavant. De fet, tinc escrit el projecte.

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]