Entrevista

“Es comencen a veure més barrets”

Núria Rius de Forns, dissenyadora de barrets d'alta costura

Compartir unes hores amb la dissenyadora de barrets d’alta costura, Núria Rius de Forns, és una oportunitat gairebé única de viatjar enrere en la història de la ciutat de Barcelona, de retrocedir fins a principis del segle XX. La memòria d’aquesta dissenyadora, nascuda a la capital catalana poc després del primer quart del segle passat, no té límits. Recorda amb una precisió brillant, si tenim en compte que el relat vital que ja ha escrit és força llarg, els noms i els números de tots els carrers on al llarg dels anys, les senyores de Barcelona podien encarregar un barret de la seva firma.

 

Núria Rius de Forns no ha oblidat tampoc la llarga llista de comtesses, marqueses i “senyores de” que, durant més de mig segle, van formar part de les seves clientes més selectes. Avui, alhora que sent enyorança dels grans noms de la moda com Balenciaga, Yves Saint Laurent o Givenchy, s’alegra de veure com el taller que va fundar la seva mare continua amb un ofici gairebé artesanal del qual sorgeixen petites joies per acompanyar, sobretot, moments de molta alegria.

 

Ara estan al carrer Rosselló, però abans a Pau Claris, 16 i 54, al carrer Nou i moltes altres adreces on s’ha ubicat el seu atelier al llarg de gairebé un segle. Quan neix exactament la casa Rius de Forns?

L’inici és al 1912, quan la meva mare va entrar a treballar a la casa dels senyors Montmany, com a aprenenta de barretaire. Allà va començar a aprendre l’ofici però el seu pare no volia que treballés.

 

I ho va deixar?

Sí, però per poc temps, perquè la clientela que havia tingut preguntava sempre per ella. Al cap de poc, un cop casada va establir-se pel seu compte al carrer Nou, fins allà, arribaven els cotxes de cavalls de les senyores que encarregaven els seus barrets i que volien dissenys especials per diades com la de Rams o per anar a un enterrament.

 

Era tradició fer-se un disseny especialment pensat per als enterraments?

Era el que es coneixia com la “pena” i les senyores els encarregaven quan es moria algú o quan la mort era imminent, per tenir-lo a punt per l’enterrament.

 

Bé, és cert que el barret era una peça imprescindible en aquella època.

Era un element del dia a dia. I això feia que al voltant del sector del barret s’hi agrupessin artesans de tot tipus que subministraven els complements i les matèries primeres per a la seva elaboració: els floristes o els plomistes, professions que ja fa temps que varen desaparèixer.

 

Avui, les plomes, flors i complements per elaborar barrets, d’on surten?

A mesura que es van anar perdent aquests oficis, nosaltres vàrem aprendre a elaborar tot allò que necessitàvem per acabar un barret.

 

La seva mare va aprendre l’ofici a Barcelona. Però va ser quan va marxar a París que la seva destresa per fer peces úniques va brillar.

Va marxar, l’any 1934, a la Maison Lewis de la Rue Royale 16 de París. Allà la van fer mitja oficiala. No oficiala!

 

Però en poc temps, ja va ascendir, i fins i tot va guanyar un premi l’any 1937, d’un concurs d’una de les conegudes revistes de l’època.

Sí, de Le Journal Eve, la revue féminine idéale. El seu barret d’organdí amb lliris fets a mà, va ser una revolució! De fet, poc temps després d’entrar a la casa Lewis, ja li demanaven que fes els seus models propis. I va tardar poc en ser oficiala.

 

Per a una dona casada i amb filles, marxar als anys 30 a aprendre sobre disseny de barrets a París deuria ser una decisió molt difícil.

Molt, i encara recordo molt bé el dia que ens vàrem acomiadar d’ella, el meu pare, la meva germana i jo a l’estació de França. Però la meva mare va ser una persona extraordinària. La seva voluntat era estalviar i portar-nos a tots a París per evitar viure la guerra a Barcelona. No va poder ser perquè ens varen denegar la sortida. Així va ser com, durant els anys de la guerra, el saló on havien esperat les nostres clientes, es va omplir de gallines que ens donaven ous per poder menjar.

 

Com va ser la postguerra per la firma Rius de Forns?

Difícil, durant la guerra tot es va aturar, però després, mica en mica vàrem començar a recuperar la clientela. Podria dir que sempre vaig veure barrets a casa, tot i que potser a l’inici, en comptes de 100 en fèiem 10. La meva mare va reprendre les visites a París a buscar les últimes tendències i jo vaig començar a treballar al taller, però com aprenenta. Primer em van fer passar per l’adreçador! (rialles)

 

Després d’un parèntesi, l’any 54, vostè, la seva germana i la seva mare tornen a estar al capdavant de la casa de barrets Rius de Forns. Aquesta podríem dir que va ser l’etapa fonamental de la firma?

Un cop casades vàrem desvincular-nos del món dels barrets, però poc temps després, ens vàrem unir de nou al costat de la meva mare. I aquest sí, va ser l’auge de la casa.

 

Quina era la fórmula per donar-vos a conèixer?

El boca-orella. I avui, és encara la fórmula que funciona aquí. Llavors, la meva mare no volia ningú que no vingués recomanat d’una altra clienta, perquè temia que li robessin els dissenys.

 

Dissenys que sovint havíeu vist a París.

És cert que hi anàvem a veure l’última moda, però la meva mare tenia una norma fonamental i era adaptar els models d’allà, a les nostre tendències. En una ocasió després de visitar les col·leccions parisenques amb la meva mare, vaig copiar un disseny i ella em va advertir que el millor d’anar allà era tornar per fer dissenys amb el nostre propi estil.

 

Com és un barret o un tocat de la casa Rius de Forns? I quant costa?

Amb molt d’estil i molt ben fet. Avui dia, el mercat també ha fet que venem peces que no hem fet nosaltres. D’aquesta manera tenim un ventall més ampli de preus. Des dels 150 fins als 500 euros i cap amunt.

 

Adaptant-vos als temps en cada moment, Rius de Forn continua sent una firma cotitzada per les classes altes, tant catalana com espanyola, però també per la reialesa.

Sí, hem treballat i treballem per grans firmes. Noms com Loewe, Carmen Mir, Asunción Bastida, Andreu Andreu, el Dique Flotante, Elio Berhanyer han tingut col·leccions nostres.

 

Com veu avui la salut del barret?

Fa temps que el barret de carrer va deixar pas al de festa i núvia. Això fa que hi hagi períodes de molta feina i d’altres de molta menys. Ara sembla que se’n comencen a veure més, tot i que en veig cada un!

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]