Entrevista

“He hagut de fer molta pedagogia, però qui s’acostuma a portar barret ja no l’abandona”

Gema Galdón, barretaire i propietària de Les Catherinettes

Baixant per la riera de Sant Miquel, abans d’arribar a la Diagonal, a mà dreta trobem Les Catherinettes, una botiga que crida l’atenció per la seva especialització: els barrets. Al capdavant del negoci –botiga i taller– hi ha Gema Galdón, una alacantina llicenciada en Imatge i So i en Belles Arts, màster en Interiorisme per la Universitat de Barcelona, i que ha fet de l’art de fer barrets la seva professió i passió.

 

D’on et ve la professió de barretaire?

Vaig començar gairebé per necessitat: no trobava res que m’acabés d’encaixar, i com que sempre m’ha agradat combinar textures i colors, i tinc certa habilitat per fer coses amb les mans –havia fet maquetes–, em vaig engrescar en fer peces per a mi. Fins aleshores no havia cosit mai, i ara estic tot el dia amb l’agulla a la mà!

 

Però d’aquí a fer el salt i tenir negoci propi…

Sí, un gran salt! Va ser el 2013, en plena crisi. Tot va venir rodat. Havia començat a treballar per diferents dissenyadors mentre donava classes en una escola al Maresme (era professora interina), una amiga em va dir que deixava aquest local a la riera de Sant Miquel, el vaig venir a veure amb el meu marit i gairebé sense adonar-nos-en ens vam engrescar. El vam arreglar i vaig obrir amb el mínim: una taula, una cadira i material per fer barrets.

 

Des d’un inici et planteges només fer barrets?

Sí, vaig optar per especialitzar-me perquè per a mi ja era prou complicat compaginar-ho amb la feina de professora, a banda que pensava que al cap de tres mesos em veuria obligada a tancar la botiga.

 

Vas demanar algun tipus d’ajut o crèdit per obrir?

No, vaig tirar endavant amb recursos propis, amb els estalvis, i els beneficis que he obtingut sempre els he reinvertit en el negoci. A més, he aprofitat molts mobles que la gent llençava i a mi m’agradaven… Gairebé tot el mobiliari de la botiga és reciclat.

 

T’encarregues de tot el procés de fabricació del producte?

Sí, faig tot el desenvolupament, des del disseny inicial fins a la comercialització de la peça. Fins fa poc col·laborava amb una fàbrica argentina que produïa molt bé i amb molt bona qualitat, el que em permetia poder fer col·leccions i agafar comandes més grans, ja que jo inverteixo entre dos i tres dies per fer un barret.

 

I ja no hi col·labores?

Era complex, principalment per la distància, però ara he trobat una altra fàbrica aquí, a Espanya, que fa vestits regionals i que treballa artesanalment. D’aquesta manera podré incrementar la meva producció.

 

Fas col·leccions d’estiu i d’hivern?

Sí, igual que tot el sector de la moda. Faig petites col·leccions, encara que el proper pas és poder-les comercialitzar en altres botigues. D’aquesta manera aconseguiria consolidar la marca.

 

Quan parles de marca, et refereixes al teu nom o a Les Catherinettes?

Les Catherinettes és el nom de la botiga, que es diu així perquè vaig obrir el dia de Santa Caterina, la patrona dels barreters. I aquest any he llançat la primera col·lecció amb el meu nom.

 

Per què aquesta distinció?

Va ser una decisió presa conjuntament amb l’equip extern de màrqueting amb el qual treballo. Vam observar que el nom Gema Galdón tenia més trajectòria i més força que Les Catherinettes i vam decidir treure una línia amb el meu nom. La botiga és un espai més multimarca, on hi ha creacions meves, però també de firmes reconegudes.

 

Tot ha anat força rodat…

Sí, però fins al passat mes d’octubre. En els quatre anys que fa que tinc obert, cada mes he incrementat les vendes i la facturació, menys aquest octubre.

 

Ho atribueixes exclusivament a la situació política?

Sí, vaig obrir en plena crisi i la gent s’aturava a mirar l’aparador i sospirava: “El dia que tingui diners em compraré aquest barret”, però el que va passar a l’octubre és que la gent estava preocupada per la situació i ningú mirava l’aparador; ningú s’aturava. Jo el canviava -i normalment quan el canvio la gent del voltant s’atura a mirar què hi ha de nou–, però tothom passava de llarg… I això em va fer patir pel futur.

 

Novembre ja ha estat diferent?

Sí, ja s’ha recuperat el ritme normal, encara que arrossego les pèrdues de l’octubre.

 

Quan entra un client, què et demana? Vol que l’aconsellis quin barret li escau?

Normalment em demana una peça petita. En general som discrets i no estem acostumats a portar res al cap. I aleshores la meva tasca és demostrar-li que, com més petit més discret, però realment no li afavoreix.

 

I et fa cas?

Sí, perquè busco peces que encaixin amb la cara de la persona, amb el color del cabell i dels ulls, però també amb la seva figura, la seva forma de caminar, el seu caràcter… Cal tenir-ho tot en compte i trobar aquella peça que atorga personalitat, que s’adiu més amb cada persona. I al final els barrets petits acaben a l’outlet, i el client o la clienta s’emporta el gran, que és el que li està més bé.

 

Malgrat la barretina, tenim cultura de portar barrets?

A l’hivern sí, i en determinades zones de Catalunya, com a l’Empordà, hi ha molta cultura de portar barret tant a l’hivern, pel fred i el vent, com a l’estiu, pel sol. El que no hi havia cultura aquí és de barret de cerimònia. Però, així i tot, he hagut de fer molta tasca de “culturalització”, de formar la clientela; hi ha molt desconeixement sobre els tipus de materials, de barrets, com portar-los, quan…

 

Has observat un canvi en aquests quatre anys?

Sí, la pedagogia que he fet es nota. A més, he vist com els clients repeteixen i això és motiu de satisfacció. Normalment, qui s’acostuma a portar barret ja no l’abandona.

 

A la resta d’Espanya hi ha més tradició?

Sí, però és diferent. Al nord, com aquí, es demanen barrets discrets, elegants i de qualitat, mentre que al sud volen peces de colors més vius, amb més guarniments, i la qualitat no és tan important.

 

El barret ha de combinar amb les sabates, per exemple?

No, no cal. Ha de tenir personalitat pròpia. Hi ha casos en què sí que es combina, i es fa un total look, però no és l’habitual. Per exemple, la reina Isabel II d’Anglaterra combina barret, abric, bossa de mà i sabates, i és un dels trets característics del seu vestuari.

 

Qui són els teus clients?

Des de persones grans que han utilitzat barret tota la vida i busquen un producte clàssic, a gent jove que està molt culturalitzada en noves tendències, que viatja, a qui li agrada l’art i que busca peces úniques, originals…

 

Què et diferencia de les botigues de barrets tradicionals?

Els dissenys, els materials i l’aposta que faig, que és més avantguardista i més de peça única. De motlles en tinc pocs, perquè faig molt el free style, que és treballar amb les mans, amb vapor, amb aprestos… Hi ha una part molt important de recerca, que acostumo a fer en èpoques en què hi ha menys feina.

 

De quin tipus d’investigació es tracta?

Busco, per exemple, com endurir una fibra o com tractar diferents materials… Cal incidir més en la recerca, ja que es llença molt material treballant amb l’assaig-error, el que també significa que es perden diners i temps.

 

Treballes amb algun grup de recerca?

Treballo amb químics, amb adroguers, i amb documents històrics per saber com es feia abans la barreteria, i d’allà extrec les meves conclusions. Molts dels productes que abans s’utilitzaven són tòxics, com el mercuri, i ara és impensable utilitzar-los, o bé abans també s’utilitzava molt el sucre i el midó de blat, però el problema que tenen és que són productes orgànics i els bitxets es menjaven els barrets, i cal buscar noves fórmules. Moltes vegades trobo combinacions de manera accidental: un dia a casa em va caure un detergent damunt d’una catifa i vaig observar que s’enduria. M’agradaria avançar més en recerca, però estic sola i he de fer-ho tot…

 

No tens ningú que et doni un cop de mà?

A banda del meu marit, que m’ajuda en tot el que pot, només he externalitzat les xarxes socials. Primer vaig començar fent-ho jo, però ràpidament vaig veure que si volia fer-ho bé i obtenir uns resultats em calia la col·laboració de professionals. Si no ho fas bé, en lloc d’ajudar-te ofereix una imatge negativa del teu comerç i et perjudica.

 

També vens on line?

Sí, però no a través de la pàgina web de la botiga. Aquesta és informativa, on s’explica què faig i on el client pot conèixer el procés de fabricació, els preus (i el seu motiu), etc. Alhora també faig servir molt Instagram, i venc a través d’aquesta plataforma. Quan es publica alguna fotografia bona a Instagram, ja sé que aquest barret està venut! Instagram permet una major rapidesa, que el client es faci una idea de l’esperit que hi ha al darrere de Les Catherinettes. A més, l’equip amb el qual col·laboro és fantàstic: tinc una molt bona fotògrafa i un molt bo community manager, i això es nota.

 

Quin percentatge vens a la botiga i quin on line?

Les vendes que es realitzen a la botiga són molt superiors, entorn el 80%.

 

Podem trobar les teves col·leccions en altres botigues?

No, perquè no produeixo suficient, i això que hi ha botigues que estan esperant que faci aquest pas. Tinc esperances que amb aquesta nova fàbrica que he trobat aquí, a Espanya, pugui fer-ho, encara que les males xifres de l’octubre m’han espantat una mica…

 

Tens prevista la projecció internacional?

Sí, però tot al seu temps. Ara per ara estic present a diferents guies del Japó i dels Estats Units, i sovint em venen a visitar firmes estrangeres, el que significa que quan venen a Barcelona em tenen en el seu tour.

 

I és gràcies a accions de promoció que has realitzat?

No, no, sempre m’han vingut a buscar. No he fet cap acció de promoció ni publicitat, a banda que econòmicament tampoc m’ho puc permetre. Tinc la sort que hi ha molta gent que em recomana, que és la millor publicitat que es pot tenir, i vaig a molts esdeveniments culturals, exposicions, etc., que és on es troba el meu públic. I sempre hi ha amics, coneguts, etc., que em demanen emprovar-se el barret que porto, es fan fotos i, com que s’agraden, al cap d’uns dies venen a la botiga.

 

A què atribueixes aquest èxit?

A la passió, que per a mi és imprescindible, i a l’originalitat, la qualitat, el fet de ser un producte artesanal i molt personalitzat. Treballo amb materials de qualitat i amb dissenys que són únics, exclusius.

 

Com tens previst créixer?

Ampliant la plantilla. Estic buscant gent tant per al taller com per a la botiga, però no és fàcil… Busco persones que tinguin un feeling especial amb el producte i una major formació en la professió de botiguer. Alhora, el 2018 m’agradaria poder tirar endavant un altre projecte: incorporar al taller persones amb síndrome d’Asperger, ja que penso que poden gaudir fent aquesta feina, i continuar investigant en els turbants per a persones que han perdut el cabell a causa de tractaments de quimioteràpia.

 

Com són aquests turbants?

El que busco és que no s’associïn a la quimio. Per això creo peces transpirables i còmodes, però afavoridores i que les persones que les portin se sentin atractives, segures d’elles mateixes, peces que denotin estilisme.

 

I ja per acabar, què es porta ara en el món de la barreteria?

Les boines! Dior i Loewe han fet boines i les grans firmes són les que marquen la pauta, juntament amb la casa reial de Mònaco. Hi ha persones o famílies que tenen una gran influència, i la Grimaldi és una d’elles.

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]