Entrevista

No vestim la mida adequada dels guants

Victoria Alonso, propietària de la Guanteria Alonso

Dos quarts d’onze i la Guanteria Alonso ja fa mitja hora que ha obert les seves portes. Al bell mig del carrer Sant Anna un establiment de caire modernista porta més d’un segle, concretament des del 1905, oferint guants i altres complements de moda. A dins la Victoria Alonso, qui ara regenta el negoci per 3a generació, ens obre la porta amb un entusiasme com si fos el primer dia. Per a ella la botiga és quelcom més que un espai i una porta oberta al servei de la ciutat.

 

D’on sorgeix aquesta passió pels guants?
Per tradició familiar, el meu avi i el meu pare ja feien guants de pell.

 

Per tant, és un producte arrelat a la família. Què és per vosaltres un guant?
És un complement elegant. Per exemple, en una màniga de tres quarts li poses un guant i fa que quedi molt més elegant. Tanmateix, és un producte molt útil. Serveix per quan fa fred com per quan vas en moto perquè si caus et pot protegeix. El guant és bàsic, ha evolucionat des de l’època antiga fins ara, però continua essent molt útil, ja no és només per elegància.

 

Durant aquesta llarga trajectòria, heu posat guants a mans conegudes?
Doncs sí. Un dia va venir la Lola Flores, un altre dia un del grup  Los toreros muertos… Bastantes cares conegudes han passat per la botiga. Ara, també ve gent que fa teatre o pel·lícules. Per exemple, he proveït a una pel·lícula nord-americana que s’està gravant ara i que serà futurista però que tindrà tocs clàssics.

 

Adapteu els guants a les mans, és a dir, elaboreu guants a mida del client?
Normalment no. A no sé que sigui una cosa molt especial com per exemple comandes per a gent que fa disseny o té certs coneixements tèxtils i que em detallen exactament el que volen. Avui en dia no podem fer coses especials perquè el fabricant no et deixa. A més disposo d’un ampli ventall de possibilitats de mides tant per a homes com per dones.

Ara bé, jo sóc molt solidària i si a tu et falta un dit, jo intentaré que et facin uns guants adaptats a la necessitat. Sóc solidària amb les malalties i intento adaptar-me a la persona.

 

I pel que fa al material i el disseny. Tenim moltes varietats de tela i color?
En roba no tenim gaires alternatives, ja que sol queden dos proveïdors en tota Espanya i un a Italià. Ara, en pell sí que tenim més opcions, perquè hi ha més oferta.

 

Quan veus unes mans ja saps quins guants són els més adequats per a elles?
Sí, jo quan veig una mà ja sé la mida que li pertoca, però la gent no sap la mida que se li ajusta més. Tothom vol anar còmode, tothom vol anar gran… La gent té moltes teories, una d’elles és que el dit a d’arribar fins a baix i això no és cert, no hi ha d’arribar, ja que si no fa bossa.

Estic en una lluita contínua. Jo sempre dic que sóc la “casca ràbies” del centre. Això sí, una cosa que tinc molt clara és que no dic mentides, perquè el meu lema és que per tenir un client content li has de dir la veritat.
A més de vendre fas pedagogia dels guants…
Sí. També els hi explico com se l’han de posar. Primer es fiquen els quatres dits i després el gros, perquè si es fica tot de cop es trenca l’obertura.

 

Quin consell em donaries a l’hora de comprar uns guants?
El guant ha d’arribar fins al final del polze i ha de quedar just. Si un guant balla no té gràcia, d’aquí la dita que cal recordar “això queda com un guant”.

 

Quants models tens aquí a la botiga?
Hi han molts, es va variant. Jo penso que la gràcia de tirar una botiga endavant, com aquesta, és oferir un ampli ventall de possibilitats. La gent vol veure moltes coses.

 

Amb tants anys de cara el públic suposo que t’hauran sorprès algunes de les compres. Quin és el motiu més estrany per al qual t’han comprat uns guants?
Una vegada va venir una dona amb tota la cara pintada de blanc i volia uns guants però amb la condició que jo no els toqués, perquè la contaminació i la radicació l’atacaven. Volia uns guants de cotó per no tocar a ningú i així sentir-se protegida. Però bé, són histories que queden a la botiga.

 

Què més hi podem trobar a la botiga?
A l’estiu també venc ventalls. Guants i ventalls són els dos forts nostres. Jo sempre li deia al meu pare que quan tingués un negoci oferiria altres complements. Per això venc altres complements de moda com estoles, bosses de cerimònia, bufandes, mitjons, barrets…

La gràcia de la botiga és oferir complements, perquè les persones es posen complements no accessoris. Els accessoris es posen als cotxes. Els complements ajuden a fer la persona, a omplir la manera de vestir, i fins i tot et marquen la teva personalitat, si ets més extremat, ets més clàssic…

 

Un negoci tan tradicional en una zona tan comercial té recorregut o costa arribar al públic?
El problema és el jovent, ja que cada vegada compra més per internet o pel que veu. Ha canviat el concepte. Antigament la gent entrava i et demanava una determinada cosa i tu li treies o li ensenyaves tot el que tenies més semblant. Si li agradava ho comprova i sinó, no. I ara això a la gent li fa respecte, li fa vergonya. És la meva feina ensenyar el producte.

La gràcia d’una botiga és tenir diverses coses, encara que no siguin rendibles comercialment, però que són importants per fer un favor a la ciutat. Per exemple, ara torno a tenir a la botiga turbants, i no per moda sinó per les persones que estan rebent una quimioteràpia, o manyoples per a les mans, per a la gent qui ha patit un ictus. Una botiga no només és vendre, sinó que és connectar amb la gent i la ciutat. Donar un servei.

 

Un manera de diferenciar-se, perquè això les botigues de gran format no ho fan…
Les botigues grans no em fan por.  Elles ofereixen el que és moda. La gràcia meva és que jo no ofereixo solament el que és moda, sinó que vaig una mica més a la meva, sempre tenint en compte la tendència. Aquí trobaràs coses que no hi ha a altres llocs.

 

I el client torna?
Els clients són bastants fidels. Costa que vinguin cada temporada perquè els guants és un producte que aguanta. Però sí que hi ha un visita contínua. A més troben que la relació preu- qualitat durant tot l’any és correcte. Perquè jo no faig rebaixes, jo ajusto el marge per tot l’any  i això fa que no el pugui ajustar més per determinades èpoques de l’any.

 

El producte es pot aconseguir a través d’altres canals com l’online, el qual el jovent està acostumat a utilitzar.
Tinc una botiga a internet que em serveix de complement per ensenyar el gènere, però jo centro les meves vendes a través de la botiga. És molt complicat vendre electrònicament, no tinc el temps ni la infraestructura per poder-ho fer.

 

Si una cosa caracteritza la guanteria Alonso és l’espai. L’establiment ha sigut lloc d’inspiració per un escriptor universalment conegut com és Carlos Ruiz Zafón. És cert?
Jo no recordo si va ser ell exactament o no, però em van dir “ara presentarem una novel·la a Estats Units i aquesta botiga es farà famosa” i la veritat és que així ha sigut. Des de que ha sortit la novel·la aquest espai és conegut. Ara fan una ruta de Carlos Ruiz Zafón i un dels punts que es visiten és la llibreria, que és la botiga aquesta.

 

La vida d’aquest negoci comença el 1905, en mans de qui?
Aquest establiment comença en mans de Pepita Maños, una coneguda del meu avi. Com que no tenia descendència, li va traspassar el negoci als meus pares. I des del 1905 que això sempre ha estat una guanteria.

 

L’entrada té un caire modernista, el seu interior també ho és? O ha patit modificacions?
La façana i la botiga per dins són modernistes. La botiga també és un punt de la ruta modernista que es fa a Barcelona. Tot i això, els últims anys hem fet canvis i millores, per exemple hem augmentat la il·luminació, hem intentat que el gènere es vegi més, perquè la gent vol veure… però el mobiliari és el mateix.

El fet que hi hagi fusta comporta inconvenients. La gent jove quan veu la botiga diu “No entris que això és de fusta i et claven” quan el mateix producte te l’estan oferint a establiments sense porta i amb un aire molt més modern el doble de car. Malauradament, la gent compra amb la manera de pensar. Es creu que per ser un espai amb història ha de ser més car i no oferir productes actuals.

 

Estant a Ciutat Vella també fa que estiguis al centre neuràlgic del turisme. S’hi fixen amb l’establiment?
El turisme m’estima molt. Els estrangers miren els productes d’aquí. Et pregunten i sobretot miren i miren, i sento que se senten ben tractats. Tinc clients de tots els països i alguns fins i tot repeteixen.

 

Aquest espai històric o la mateixa mentalitat de negoci aporten una màgia al producte que li donen un valor afegit.
Jo sempre dic que tinc un fill i una filla, i la filla és la botiga. T’estimes el negoci i li poses el màxim carinyo a l’hora de vendre. M’agrada molt estar aquí, és com si fos el primer dia, i això que al principi no m’hi volia quedar.

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]