Entrevista

“Tenir el taller és una bogeria!”

Teresa Helbig, dissenyadora guardonada amb el premi Barcelona és moda

Teresa Helbig és una dona de somriure tendre, mirada plena d’il·lusions i paraules accelerades amb les que lliga la seva creativitat combativa amb la dolçor dels seus dissenys.

 

Quan se la descriu com a dissenyadora de moda és obligat parlar d’una lluitadora. Un adjectiu que al costat de les seves propostes, hiperfemenines, sensibles i, sobretot, sensuals, més que no pas sexuals, com li agrada dir a ella, sona a paradoxa. Però avui dia, només algú amb un cert esperit rebel i combatiu pot creure i tirar endavant amb èxit una empresa situada al centre de Barcelona, que té el cor del seu negoci en l’elaboració artesanal de vestits.

 

Artesania i moda fa temps que van deixar de donar grans beneficis al nostre país. Una realitat imposada al sector tèxtil i de la confecció pels canvis de model productiu i la globalització dels mercats que no atura Teresa Helbig. Fa 20 anys, va trobar l’inici de la seva trajectòria professional en la creació d’aparadors, i des d’allà el pas al disseny de vestits va ser decidit. Primer, elaborant encàrrecs, fruit del boca-orella, i avui, creant dues col·leccions anuals de vestits d’ocasió i una de vestits de núvia mentre posa en marxa el seu nou taller de confecció; “nou i únic”, matisa.

 

 

I com sempre diu Teresa Helbig, tot s’està fent molt a poc a poc.

(riu) Si, sóc la lenta!! Però té un perquè, això de ser lenta: Cal afermar molt bé les coses per poder respondre a les comandes i alhora seguir sent fidels a la nostra idea de mantenir el taller aquí.

 

Un taller que serà nou en breu, i que s’unirà al showroom.

Serà únic! Serà “El Taller”. Bé, únic per a nosaltres. Ens traslladarem tots al pis de sota i el client podrà veure que tallem a casa, cosim a casa, planxem a casa. Veurà que tot ho fem aquí.

 

El vostre valor afegit. Una exclusivitat difícil de trobar i mantenir avui?

Sí, tenir el taller és una bogeria! És caríssim mantenir aquesta filosofia de treball, i més, fer-ho aquí, a l’Eixample. Ja no queda gent que elabori així el producte i ens costa molt trobar persones per fer aquest tipus de confecció. Intentem fer planter amb joves que en tenen ganes. Fer un bon equip és clau.

 

Quin altre projecte té la teva ment ocupada?

Tenir un showroom exclusiu de vendes a Madrid. Seria sensacional, i ara és el moment. Però no puc fer coses que no puc assumir, i aquest projecte el deixarem per més endavant. És un somni que no és farà realitat immediatament.

 

Parlant de somnis, hi ha algun “supersomni”?

Desfilar a París, ho és.

 

Però…

Però és caríssim i no ho puc assumir.

 

300 mil euros l’any, aproximadament.

Xifra que no ens podem permetre i a la que s’hi ha de sumar les despeses de trasllat, etc. A més, quan hi anem, volem que sigui per tenir-hi continuïtat.

 

Fa poc heu tornat d’allà, vau participar en un showroom col·lectiu que es va celebrar coincidint amb la Setmana de la moda d’aquesta ciutat. Com ha anat?

No ha anat bé, no ens han visitat clients. Ja ho sabíem abans d’anar-hi, però no volíem deixar de provar-ho. Sabem que París és molt dur; entrar en aquest mercat és com picar pedra. S’ha de fer de mica en mica. Per tant, ara invertirem totes les nostres forces en allò que ens està anant bé i sabem fer.

 

Créixer no és la vostra prioritat?

Internacionalitzar-nos seria la bomba, però el problema és que som petits i no podem permetre’ns fer accions durant sis mesos i que després no tinguin continuïtat. Això és llençar els diners i malbaratar el temps. Tot i que tenim clar que el nostre producte es pot vendre a Nova York i al Japó.

 

Llavors com ha de créixer Teresa Helbig?

Quan pensem en créixer, no pensem en vendre grans quantitats. El nostre model de negoci no està enfocat per produir moltíssim. Són vestits especials i d’ocasió. Les grans quantitats no em sortirien, ja m’agradaria!

 

Una segona línia, podria ser la fórmula?

Volem ser fidels a la nostra filosofia basada en la qualitat del teixit i la cura per tots els dissenys. Quan fem un vestit no pensem en les hores d’elaboració que suposa. Després ens adonem que en són moltes! Però no volem retallar d’aquí i deixar de ser Teresa Helbig. Una segona línia? Potser sí, però caldria un altre plantejament.

 

Després de desfilar al 080 Barcelona, enguany heu començat a fer-ho a Cibeles, a Madrid. La repercussió que us ha donat estar en aquesta passarel·la, amb el premi a la millor col·lecció, s’ha notat?

Sí, ho estem notant.

 

I la crisi?

El 2009 sí; sobretot l’hem notada la segona part de l’any. Però aquest any ens va bé i estic molt contenta perquè penso que aquest és el retorn de la gent que hem deixat contenta.

 

A més, heu crescut força en la línia de vestits de núvia, oi?

En el global del mercat som insignificants, però hem crescut, sí. A més, amb un tipus de núvies poc convencionals que m’agraden molt.

 

Vestit joia, dissenys hiperfemenins… Quin dels molts adjectius que reben els teus dissenys t’agrada més?

M’agrada especialment que siguin hiperfemenins. Pel que fa al vestit joia, em fa una mica de vergonya que els anomenin així, però sí que són petites joies. Per a molts vestits fins i tot elaborem els teixits amb combinacions pròpies.

 

Dona, emprenedora i empresària. Com es combina tot?

Ostres, sí, empresària sona estrany! Jo tinc un fill que ara té 18 anys i he hagut de combinar-ho tot. Recordo en moltes ocasions portar en un braç els paquets de les comandes i en l’altre el bebè i viatjant. Crec que es pot combinar i suposo que el fet que a mi m’apassioni el que faig, m’ha ajudat.

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]