Entrevista

“Totes les meves clientes han estat reines”

Margarita Nuez, dissenyadora de moda

S’acaba l’entrevista amb Margarita Nuez. Més d’una hora de diàleg amable i de decidida seguretat gràcies a l’autoritat que atorga ser un dels grans noms de la moda, tant al seu país com a nivell internacional. La pregunta final la fa la mateixa dissenyadora: “Recordes, també, que he treballat molts anys per Sa Majestat la Reina Sofia?”. Més de 20 anys d’estreta relació de confiança. No obstant això, Margarita Nuez, allunyada dels focus, les passarel·les i poc procliu a concedir entrevistes, havia demanat no centrar l’entrevista en la seva relació amb la Casa Reial i en concret amb la seva clienta més popular, la Reina Sofia.

 

La realitat és, però, que quan es repassa la seva vida professional no es pot obviar que ha estat, i en ocasions encara ho és, una dissenyadora indispensable per a la Reina. En aquest sentit, Nuez se sent molt agraïda de la confiança i el reconeixement que ha rebut de la Família Reial. Gràcies a això i a un gran talent per combinar senzillesa amb elegància i sofisticació, els seus dissenys han estat testimonis de grans esdeveniments protagonitzats per la monarquia espanyola, com la boda dels Prínceps d’Astúries o recentment, també la dels Ducs de Cambridge. Una relació molt especial que explica que va començar gràcies a Concha Villalba, clienta seva i esposa de l’exministre socialista Narcís Serra, i que encara continua, malgrat que Margarita Nuez s’ha retirat ja de la primera fila del món de la moda. “Però hi ha encàrrecs, que si me’ls demanen, els faig”, matisa amb determinació asseguda en un dels salons de casa seva, on hi exposades moltes de les fotografies que proven que entre ella i la Família Reial, existeix una bona i duradora relació.

 

Aragonesa de naixement va arribar a Catalunya amb només 6 anys i va fer de Barcelona la seva casa. Aquí ha deixat emprempta en el món de la moda signant dissenys que formen part de la història del sector a nivell internacional. I, més enllà de dedicar-se a fer volar la imaginació entre teixits, Margarita Nuez també ha liderat al llarg dels anys iniciatives emprenedores per a la promoció de la moda. Tot plegat la va fer merixedora a més, de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2005.

 

Troba a faltar el dia a dia de la seva feina com a dissenyadora?

No. He tingut una vida molt intensa i no sento enyorança.

 

Com recorda aquest temps passat dedicat al món de la moda?

Mira, una de les meves filles em va dir un dia: “Quan moris, ja sabem el teu epitafi: ‘Ha viscut’ “. (rialles)

 

Què és prioritari ara?

Em queden moltíssimes coses per fer. Però el més important ara és lluitar per situar l’obra del meu marit, el pintor Carlos Mensa, en el lloc que es mereix. Cal que enfoqui el meu temps, perquè ens fem grans. A més, a causa de la meva feina, no vaig dedicar el temps que calia a treballar per la seva obra.

 

Té dues filles. Podríem dir que va ser pionera en això de la conciliació?

Bé, penso que ho vaig fer bé. És cert que podria haver estat més temps amb la família, però també he donat els meus fruits a la societat i òbviament, a ells. A més, no estic segura que tot ho hagin de fer els pares…

 

Però no devia ser fàcil combinar-ho tot.

Sí, tinc una anècdota que ho resumeix bé. Una de les porteres de la finca on teníem el taller un dia em va dir: “Vostè no és senyora”. Jo, sorpresa, li vaig preguntar el perquè i em va respondre: “Perquè vostè treballa”.

 

La moda com a professió continua sent molt exigent?

Ho era i ho és. Mai no ha estat una professió fàcil. Ara em sorprèn que la gent més jove que he pogut conèixer, s’interessi només per com van ser les primeres entrevistes que vaig fer, la primera vegada que vaig sortir a la televisió… Penso que això és un símptoma que la gent vol el resultat abans de començar a caminar.

 

I per on comença aquest camí?

Pel patró. Com en l’arquitectura, el patró té una importància cabdal i no estic segura que la gent jove ho tingui suficientment en compte.

 

La fórmula màgica seria…

Ser bo tècnicament i ser lluitador. Qui no és totes dues coses, en el món de la moda se l’empassaran.

 

Quin nom li ve al cap amb aquesta combinació?

Josep Font. Té ganes de lluitar i penso que pot fer grans coses.

 

Què destacaria de l’evolució del sector des que va iniciar la seva trajectòria als anys 70?

Diria que no ens podem queixar i que, indubtablement, ha passat alguna cosa. Vas a qualsevol lloc del món i hi trobes una botiga de Zara o de Mango. Està clar, també, que hi ha hagut una separació definitiva entre el disseny i l’empresari.

 

El seu model era “tot en un”?

Sí, però el que ha generat diners és aquest. Per tant, el que vaig escollir jo devia estar passat de moda o què sé jo!

 

Al marge d’això, la seva feina ha comptat i compta amb el reconeixement de la professió, tant a casa com a fora. Què l’ha feta especial?

No sé si sóc bona, dolenta o regular. Sí que sé que tinc el meu estil.

 

De definicions del seu estil n’hi ha moltes. La seva, quina és?

La meva dona és guerrillera, dinàmica i d’acció. És la que s’ha incorporat a la societat actual.

 

Quina ha estat la seva evolució?

Et diré quin ha estat el denominador comú: la simplicitat.

 

I no seguir les tendències.

Sí. M’imposava a mi mateixa no fer res del color de moda. Tant per allò bo, com per allò dolent, sempre he fugit de les tendències. No sé si és el més correcte, però era el meu temperament.

 

D’on treu allò que es coneix com la inspiració?

No ho sé, diuen que les coses baixen, no les busques. Això m’ha passat a mi. A vegades, encara estic al llit i haig d’agafar un llapis i dibuixar.

 

Juntament amb les seves germanes, va començar treballant en una firma de moda infantil. Però va decidir que la seva vida professional havia de continuar per un altre camí. Per què?

Recordo que moltes nits somiava en vestits i que el meu marit sempre em deia: “Doncs plasma’ls en un paper!”. Ell em va ensenyar proporcions, em va empènyer a dissenyar i em va despertar la imaginació.

 

Després va venir la seva aventura com a emprenedora?

Sí, vaig buscar una persona que cregués en mi, una sòcia i m’alegro molt de la decisió que vaig prendre. Una de les coses bones que té haver-ho fet és que encara que t’equivoquessis, ningú no t’ho deia!

 

Fidel al seu tarannà, no es va quedar aquí. Les següent passes van ser les desfilades als hotels de la ciutat, els viatges a Madrid per mostrar els seus projectes i les passarel·les.

És cert. I de totes elles, la desfilada que van organitzar América Juan i Jorge Juan a l’hotel Princesa Sofia va ser molt important perquè hi havia Segismundo de Anta, el que havia estat secretari general de la Cooperativa d’Alta Costura i Fundador del Saló de la Moda. A partir d’aquí vaig començar a col·laborar amb ell. Més endavant, Josep Ferrer, Josep Maria Tresserra, Antonio Meneses, Andreu i jo vàrem formar el grup MO Disseny. Vam començar a desfilar al Ritz, però aviat vàrem veure que calia anar també a Madrid.

 

I després va ser la Passarel·la Gaudí.

Certament, del grup juntament amb Antonio Comin, va sortir la idea de fer una passarel·la a Barcelona.

 

Ha estat protagonista de la història de la moda al nostre país i així queda reflectit en la Gran Enciclopèdia de la Moda Francesa i també en la de Venècia. Troba a faltar recopilacions com aquestes aquí?

La nostra història de la moda no està recollida suficientment. Els espanyols som la mare del món de la moda amb noms com Balenciaga o Pertegaz i no tenim al nostre país un llibre de la moda com caldria.

 

Tot i les passarel·les o les entrevistes, vostè ha estat sempre exemple de l’èxit del boca orella.

Mai no he fet publicitat i tot ha estat fruit del boca orella, és ben cert. Pel que fa a les passarel·les, són quelcom efímer, t’obliguen a fer focs d’artifici i no fas un producte per al teu públic, sinó per a la premsa. Finalment, a més, no acabes satisfent a ningú, als periodistes sempre els sembla poc i als clients, massa. La conclusió és que has de seguir el teu propi camí.

 

Sempre s’ha sentit lliure per dissenyar allò que tenia en ment?

No, a vegades t’has sentit coaccionada i un treball no ha acabat sent tant bo com volies. Per això, alguns els he firmat i d’altres no.

 

En recorda algun d’especial?

No recordo un disseny en concret, recordo col·leccions. N’hi ha que encara les miro i penso que no han passat de moda. El valor d’un disseny és que duri. Potser, la moda que podríem dir “d’un sol ús”, serà la que quedi més afectada per la crisi. La gent consumirà menys moda però potser ho farà una mica millor.

 

I ja per acabar, com veu el sector a la nostra ciutat?

Abans, quan viatjàvem amb la meva família i veiem algú que anava molt elegant, dèiem: “Segur que va a Barcelona”. Penso que ara és a l’inrevés. A Barcelona s’ha amagat el vestir bé i crec que ens hem equivocat. Es pot optar per un estil esport i molt dinàmic, però sempre harmonitzat.

 

 

Recordes també que he treballat molts anys, per Sa Majestat la Reina Sofia? Estic molt agraïda als Reis per la seva confiança i el tracte que m’han ofert sempre i també per concedir-me la comanda d’Isabel la Catòlica. Tot i que haig de dir que per a mi, totes les meves clientes han estat reines! Me n’he ocupat sempre en persona i els he donat el mateix tracte.

 

Imatge portada: Margarita Nuez recollint la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2005.

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]