Entrevista

“Volem activar i fer pedagogia del món de l’espardenya”

Joan Carles Tasies, propietari de La Manual Alpargatera

La Manual Alpargatera és una espardenyeria de tota la vida, tota una institució dins del comerç tradicional de la ciutat de Barcelona, situada al bell mig del barri gòtic, al carrer Avinyó nº 7. Si ens endinsem en el seu interior, com ho va fer en el seu temps Dalí, hi trobarem un taller i unes prestatgeries d’època repletes d’espardenyes. L’aroma de fibra vegetal i el entrar i sortir constant de gent t’envaeixen completament. Ens atén en Joan Carles Tasies, propietari de l’establiment, ferm defensor del comerç tradicional i el turisme, qui considera que ambdós són essencials per a la ciutat i que cal treballar-hi des de les institucions per a què prosperin. La Manual Alpargatera és aquí perquè el turisme i la gent de tota la vida la sustenta i perquè al darrere hi ha un equip de gent buscant constantment atractius dissenys d’espardenyes.

 

Què trobem a La Manual Alpargatera?
El que es troba en entrar aquí dintre és una espardenyeria, cosa que no hi ha cap altre a Barcelona. Hi ha moltes botigues d’espardenyes, però no espardenyeries. Es veu el taller, el mobiliari d’època pràcticament igual, l’aroma de fibra vegetal i gent fent espardenyes davant del públic, a part de moltes espardenyes.

 

Sempre heu estat en aquest establiment
No, abans estàvem al carrer Brosolí, on teníem un taller. És al 1941 quan ens instal·lem aquí, al número 7 del carrer Avinyó. En aquest espai és on comencem a treballar en models nous amb talons, brodats, amb coses que mai ningú abans s’havia imaginat. L’espardenya es considerava una cosa senzilla, d’aquí frases o paraules com espardenyot o “aquest va amb una sabata i una espardenya”.

 

Quins són els orígens de l’espardenyeria?
Tot es remunta molts anys enrere, no sé molt bé la data, al carrer Brosolí on el taller portava molts anys funcionant. Però el concepte de La Manual Alpargatera comença a néixer al 1940 i es consolida aquí al carrer Avinyó. El nou projecte el que fa és evolucionar un taller tradicional, com molts altres que hi havia en aquella època, cap a un concepte nou d’espardenya de moda, únic en aquell moment. La idea era aprofitar que era un producte econòmic per fer-ne molts i permetre que la gent pogués anar variant i canviant de calçat fàcilment.

 

Quines cares conegudes han trepitjat la botiga?
Em sap greu destacar gent perquè sempre deixes gent de banda… Ara, si he de destacar-ne, destacaria en Dalí, que quan no era famós sempre venia, o l’Oswaldo Guayasamín, que sempre ens deia “Yo no puedo pintar sin vuestras alpargatas”. Per  cert, al Pare Joan Pau II, que no venia aquí, li fèiem espardenyes per encàrrec. Això sí, nosaltres sempre volem tractar tothom igual.

 

Al Museu Arqueològic Nacional s’hi conserva una espardenya que va ser datada fa 4.000 anys
Sí! Però l’altre dia al Twitter un usuari em va comentar que les últimes proves havien datat l’espardenya amb més de 7.000 anys.

 

Per tant, estem parlant d’una peça de vestir més que mil·lenària. En què han evolucionat les espardenyes?
Primer, i el més important, es va millorar la comoditat, no és el mateix una espardenya d’espart que una de cànem. Hi ha una millora substancial. Després, es van anar fent petites variacions als cintats i afegint colors.

Va ser al 1940 quan a la senyora Emilia se li va ocórrer fer un canvi més, un salt qualitatiu, que va consistir en afegir talons i donar-li una forma més de sabata. Així neix un altre concepte d’espardenya, i durant molt de temps vam ser els únics que oferíem un producte així. Per tant, Yves Saint Laurent no va ser el pioner quan al 1970 va demanar-li a una empresa espanyola que li fessin espardenyes amb taló. Va ser el primer que li va donar un fort impuls mediàtic i un reconeixement internacional que, la veritat, va anar molt bé.

 

Davant del sorgiment de diversos models d’espardenya, el model d’espardenya clàssica ha quedat relegat a un segon pla?
No, l’espardenya clàssica, el famós pinxo, continua tenint força acollida. Ara fins i tot moltes marques catalanes fan algunes imitacions del pinxo! És un calçat maco i que agrada força.

 

I dels nous models quin genera més interès
Les del tipus càmping generen força interès i ja són un clàssic més. Ara bé, el món de la moda es dinàmic i nosaltres estem constantment pensant noves formes i dissenys.

 

Què és el que realment atreu actualment a la gent a vestir una peça així?
Principalment, la frescor i la comoditat i que relativament és una peça molt econòmica. Pel preu que tens un calçat mitjanament bo, pots tenir 3 o 4 parells d’espardenyes, es pot tenir molta diversitat. Per exemple, la nostra col·lecció Barcemola, en homenatge a les coses que ens agraden de la nostra cultura catalana, va en la línia d’oferir una diversitat de dissenys.

 

Per tant, esteu innovant i buscant nous camins dins del sector
Sí, estem treballant en aquesta col·lecció de Barcemola i en una d’espardenyes d’autor, que seran espardenyes més úniques i limitades, basades en un disseny realitzat per l’autor. El que pretenen aquestes col·leccions és donar a conèixer el producte, innovar i atorgar exclusivitat en aquest terreny. Volem activar el món de l’espardenya.

 

Vosaltres també vestiu la guàrdia de gala, des de quan fa que ho feu?
Sí, des dels nostres inicis que ho estem fent. Quan Samaranch va ser president de la Diputació de Barcelona va insistir en què la Guàrdia de la Diputació, que eren els Mossos d’Esquadra, mantingués els usos i costums i, conseqüentment, l’uniforme havia de dur les espardenyes típiques. En restaurar-se la Generalitat de Catalunya, la Guàrdia de la Diputació va tornar a ser els Mossos d’Esquadra i nosaltres vam continuar oferint aquestes espardenyes als Mossos. A més, darrerament, hem incorporat novetats, ja que els hi hem canviat la sola per evitar humitats i fred als peus els dies de pluja.

 

Les produïu vosaltres?
No. Tenim una part que són fetes el 100% per nosaltres. Una altra part, que solament elaborem parts concretes. I després altres que estan fetes íntegrament per altres marques. Això sí, cada cosa diem on està feta. M’agrada dir la veritat i no enganyar el client.

 

Quins consells donaríeu a una persona que s’ha de comprar unes espardenyes?
En primer lloc, que busqui una espardenya que li calci bé, perquè tenim una gran varietat de formes, tipus, mides… I després que triï aquella que sigui del seu gust. Hi ha una gran varietat de dissenys. I si no troba cap que li satisfaci o se li ajusti a la mida del seu peu, que parli amb nosaltres i intentarem trobar una solució. Tot es pot mirar de fer. Fixa’t que aquí hem tingut gent que ve d’Amèrica del Sud de vacances a Europa, fan escala a Barcelona, passen a prendre mides i després al marxar recullen les espardenyes fetes a mida. La veritat és que amb temps tot es pot fer, ens agraden les col·laboracions.

 

Quin públic és el que més visita el vostre establiment? El jovent hi arriba?
Geogràficament de tot arreu. A nivell asiàtic, japonesos i coreans, i a nivell europeu, holandesos, italians, alemanys, danesos… Per edats, la veritat és que hi ha un gran diversitat. El que sí tenim és gent molt fidel que fa que ens visiti tota la família sencera durant tot l’any.

Però, vaja, el turisme a nosaltres ens salva. Sovint la gent es queixa del turisme, però durant molts anys ens ha salvat. Si això existeix ara és perquè ells venen a comprar. El públic local és gran, però no suficient com per mantenir una botiga a bon ritme.

 

Veneu per internet?
Estem treballant-hi, en breu obrirem una botiga en línia. No es gens fàcil, és una cosa força complexa i més si ho volem fer bé. Tenim la intenció de ser a internet la referència que som nosaltres a la vida real. Volem que l’espai virtual sigui un espai amb reportatges, explicacions, on es desmenteixin llegendes urbanes…

 

Llegendes urbanes?
Sí, per exemple es diu que el jute i el cànem és el mateix, quan no és així. Hem de trencar aquests mites. Hem de fer pedagogia sobre el sector i animar a la gent a conèixer-ho.

 

L’espardenya és símbol de la pagesia de la Catalunya rural. Amb l’auge dels sentiments nacionalistes, l’espardenya ha agafat protagonisme. Heu notat un increment?
En realitat no ho hem notat gaire. L’associació de catalanisme amb espardenya és una associació feta des de fora amb mala intenció, s’associa aquest calçat a una peça rural i senzilla. Però interiorment no hi ha una correlació amb més vendes…

 

Sou proveïdors per alguna marca?
Nosaltres no proveïm a ningú. Puntualment treballem per alguna casa de moda. I a vegades, malauradament, hem fet alguna mostra per a alguna passarel·la de moda i quan ha acabat la passarel·la l’han portat a Bangladesh o la Xina i els hi fan la còpia de la mostra per fer-ne producció.

 

La moda ha vingut per quedar-s’hi?
Això sí que no ho sé. Tan de bo vingui per quedar-s’hi, però aquestes coses mai se sap. És un món molt dinàmic. Jo crec que el mercat s’eixamplarà i una part s’hi quedarà. Ara bé, el que no veig jo, en un futur, és que el barri Gòtic continuï amb una dotzena de botigues d’espardenyes. El mercat s’haurà de reestructurar. I esperem que La Manual Alpargatera pugui aguantar aquesta reestructuració.

 

I de cara al futur, té moltes idees La Manual Alpargatera per continuar creixent?
Prefereixo no dir-les gaire fins que no estiguin fetes. Però puc dir que hi ha força projectes sobre la taula. Per exemple, la pagina web en seria un, a més de les col·leccions d’espardenyes d’autor i els nous dissenys de Barcemola, com un dedicat als castells i un altre a la Patum de Berga.

Serveis de Barcelona és moda

Botiga a Internet

Una solució per crear i gestionar de forma àgil i flexible la teva botiga online.

[llegir més...]

Suport a l’emprenedoria

Ets una persona emprenedora? Estàs pensant en crear la teva empresa?

[llegir més...]

Client Misteriós

Avalua el nivell d'atenció, tracte i presència que ofereix el personal de venda del teu comerç o servei als clients.   Utilitzat per empreses i companyies capdavanteres

[llegir més...]